La Formació

Des del començament, la pràctica de l’ús de les TIC a les escoles ha estat caracteritzada per una gran dosi d’autodidactisme. Aquest autodidactisme era afavorit per:

  ·          L’absència de tècnics, a causa d’una manca de formació respecte a les seves possibilitats d’ús.

  ·          La constant necessitat d’estar al dia en els canvis i avenços en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Cada nou avenç tecnològic ha comportat noves possibilitats d’ús, des de la introducció del radiocasset fins a les possibilitats d’ús d’Internet. La necessitat de formació ha estat major davant de cada avenç tecnològic. La comunitat docent es veu pressionada socialment i condicionada a integrar-se al món d’Internet i a introduir aquestes tecnologies en els processos educatius. A més, hi ha una percepció d’Internet com el miracle esperat que farà la pràctica escolar més fructífera i plaent.

Podem apreciar uns aspectes que configuren impressions sobre formació, les TIC i educació: [8] :

  ·        Les tecnologies resulten útils, però no n’hi ha prou amb el seu ús per a garantir avui una qualitat pedagògica. Són, cada vegada més, “condició necessària” per a la renovació educativa, però no són “condició suficient”. Entre altres coses, perquè l’aportació de les TIC no serà mai substitutiva d’allò intangible que pot oferir humanament un docent. 

·       Tan important com la infraestructura (els continents de la informació) és la infoestructura (els continguts). Per tant, no ens hem d’enlluernar per l’embolcall que ens ofereixen les TIC i hem de vetllar perquè allò que el docent ensenya continuï tenint sentit pedagògic.

·       La tecnologia cal saber-la utilitzar.  En aquest sentit, les màquines no serveixen quan el professorat no està preparat (als Estats Units, només el 20% del professorat se sent còmode a l’hora d’utilitzar la tecnologia a l’aula).  

·       A més de ser un recurs útil, és una realitat social davant la qual hem d’estar formats, ja que l’alumne viu immers en una societat, on entren cada vegada més les TIC. Seria un contrasentit que a l’escola, allà on el nen i el jove se socialitzen, l’ús de les TIC no fos comparable al que es pot trobar a casa o al carrer.  

Aquesta idea resumeix a la perfecció la situació de molts mestres enfront de la formació. La formació dels docents esdevé un eix clau per a poder implementar l’ús de les TIC als centres. Sense un coneixement previ dels recursos tecnològics a l’abast, tot intent d’implementar les TIC només es podrà fer amb molta voluntat per part del docent. I, si aquest no té la motivació adequada, el resultat generalment no reeixirà.

Des de fa anys, tant el Programa d’Informàtica Educativa (PIE), del Departament d’Ensenyament, com els diferents Instituts de Ciències de l’Educació, nombroses associacions educatives i molts claustres de centres que fan formació interna ofereixen també formació en noves tecnologies. Però, malgrat que els cursos estan cada vegada més a l’abast dels docents, també cada vegada queda més palès que el coneixement per si mateix no genera ni convicció en el seu ús ni hàbit. Així, si analitzem la programació dels cursos, probablement hi trobarem més continguts conceptuals i procedimentals que actitudinals, quan aquests són bàsics.

En aquest sentit, només cal donar un cop d’ull a les xifres de docents formats i la xifra de docents que utilitzen les TIC per a adonar-se que no coincideixen en nombre. Sens dubte, alguna cosa està fallant perquè la formació i el coneixement no generin hàbit d’ús. Podem apuntar unes quantes respostes:

·          El poc lligam de la teoria amb un compromís de pràctica. Actualment, els docents es poden formar en qualsevol aspecte del disseny curricular sense que hi hagi cap demanda per part de l’Administració o dels claustres dels resultats d’aquesta formació. Des del punt de vista de la rendibilitat social, s’hauria de poder demanar comptes del resultat d’aquesta formació en forma d’una millora de la feina feta o d’un inici de noves formes de treballar amb els alumnes.

·          La manca de formació lligada a projectes educatius concrets basats en l’ús de les TIC. Segurament hi ha molts docents amb necessitats formatives molt específiques que responen a la voluntat d’un claustre d’implementar l’ús de les TIC. Una formació que ajudi a donar eines a aquests docents ha de ser, necessàriament, feta a mida, però amb la seguretat de cobrir les expectatives que es poden crear.

·          La formació és excessivament generalista (aprendre Word, Internet...). Una formació necessària però que no està prou complementada amb una formació en metodologies d’ús de les TIC o en projectes concrets per a desenvolupar a l’aula. Aspectes que poden ser valorats pels docents com a molt pràctics i que els ajudin no ja a resoldre problemes de coneixement d’informàtica, sinó a saber què fer amb un ordinador dins una aula.

Notes de peu de pàgina

  [8] Alfons Cornella. “La informació en les organitzacions. Experimentar amb l’educació: una exigència dels nous temps”. Extra!-Net. Revista d’Infonomia, a http://www.infonomia.com, Barcelona.