 |
 |
 |
||
|
Entenem
per infraestructures tots aquells aspectes tècnics que estan al
servei del docent per a implementar l’ús de les TIC. Des del
maquinari fins al programari, passant per les xarxes intranet i l’accés
telefònic a Internet. Com totes les infraestructures, representen
una forta inversió econòmica, sigui per part de l’Administració
o dels centres privats. No
les analitzem en profunditat perquè ja ha estat fet en el darrer
informe (juny de 2000)
[9]
, però n’esmentem algunes idees ja que es tracta, sens
dubte, d’aspectes que dificulten la major penetració de les TIC
als centres d’ensenyament. Aquestes
infraestructures tenen unes característiques que, com veurem,
afecten d’una manera molt directa el treball dels docents. Així
doncs:
·
Es tracta d’una forta inversió amb dificultats
per a ser amortitzada a causa de la constant ampliació i millora
vertiginosa tant del programari com del maquinari. El temps de
vigència d’un processador és de dos a tres anys i el nombre de
màquines necessàries en un centre és prou gran perquè el criteri
econòmic esdevingui un criteri decisiu a l’hora de fer les
inversions. I sempre sembla que calen més màquines de les que hi
ha. Per tant, la insatisfacció esdevé quasi inevitable.
·
La base per a desenvolupar activitats de
comunicació (Internet) són molt febles:
la connectivitat amb Internet de què disposen els centres és
insuficient quant a velocitat d’accés i no és fiable. Els talls
i les saturacions en les comunicacions són habituals, la qual cosa
provoca moltes vegades la paralització d’activitats via Internet
a les aules. Per a solucionar aquesta situació hi ha centres que
han sol·licitat assessorament al Departament d’Ensenyament per a
cablejar les aules d’informàtica, les sales de professors i
direcció i les biblioteques.
·
Són recursos a socialitzar i utilitzar per part de
tot el centre: per
tant, les dificultats que poden sorgir d’una
racionalització d’aquest recurs perquè en gaudeixi tota la
comunitat educativa del centre poden enterbolir els ànims de
docents que voldrien utilitzar un recurs de vegades saturat.
·
Les infraestructures no necessàriament s’adapten
al projecte educatiu de cada centre: de vegades arriben
equipaments (maquinari o programari) que han representat una elevada
inversió i dels quals no se’n traurà un adequat rendiment. D’altres
vegades, l’obsolescència d’alguns materials que han de ser
utilitzats perquè no hi ha recursos per a tenir-ne uns altres fa
desestimar-ne l’ús per part dels docents. Caldria
assegurar que els centres on es prioritzi l’ús de les TIC en el
seu ideari tinguin l’equipament adequat per tal d’evitar
que entre les dotacions dels centres i les seves prioritats
pedagògiques hi hagi un desfasament. Això s’hauria de compaginar
amb la necessària uniformitat que els centres han de tenir per tal
d’evitar problemes associats al dret a l’educació que tots els
infants tenen reconegut.
·
Allunyament del procés de normalització de les TIC
als centres amb argumentacions que poden girar al voltant d’afirmacions
com “segurament Internet és important, però encara falten anys
perquè es pugui utilitzar” o “quan tinguem bons i suficients
ordinadors ens podrem començar a plantejar l’ús de les TIC”. O
bé “l’ús de les TIC planteja massa problemes. Potser quan una
persona s’hi pugui dedicar en exclusiva serà viable” o “Encara
falta que arribi el cable, i passaran anys. Mentrestant val més
esperar a veure què passa”.
·
Malbaratament d’esforços i energies de molts
docents disposats a utilitzar les TIC i que no només han de
lluitar contra la manca de referents pedagògics clars a l’hora d’implementar-les,
sinó que han de lluitar per a salvar aquests obstacles que, sens
dubte, esgoten.
·
Dificultats a l’hora d’establir models i
paradigmes als quals es puguin acollir altres docents que no utilitzen
les TIC, ja que aquesta precarietat en les infraestructures genera
incertesa i desconfiança. Notes de peu de pàgina [9] Veure el text complet del 1r informe a http://astrolabi.edulab.net/int_if_index.htm |
||
