Canvis en el rol del docent

Pot una tecnologia emergent canviar el rol del docent? Les TIC a l’escola no han fet més que començar, i deixen en evidència “el com” i “el què” d’allò que hem fet a les aules? Al final del segle xx, n’hi ha prou amb la presència a les aules per a contestar les demandes formatives dels nostres alumnes?

De fet, la realitat ja està superant algunes d’aquestes qüestions. Actualment a Internet es poden trobar iniciatives de professors particulars en línia mitjançant els quals l’alumne pot fer preguntes directes des de casa a docents especialitzats. Sense horaris ni desplaçaments. Malgrat que la idea no és la de substituir el docent ni l’escola tradicional, sí que pretén oferir a l’alumne un complement que li pugui donar seguretat en el procés d’aprenentatge.

El debat sobre l’avenç que pot comportar serveis d’aquest tipus és servit. Sens dubte hi haurà professionals que no veuran en serveis d’aquest tipus quelcom més sofisticat que una típica classe particular. D’altres professionals s’adonaran de les possibilitats de motivació i de serveis que poden ser oferts des d’Internet, sobretot a alumnes en zones rurals, hospitalitzats (amb la democratització que representa facilitar l’accés a la informació a col·lectius que fins ara podien tenir dificultats per a accedir-hi).

Com ha de ser aquest nou rol?

Preguntes i situacions noves com la descrita plantegen, si més no, posar en relleu el desconcert i els dubtes que genera la incorporació de les TIC a les aules. Ara bé, aquesta incorporació, quin perfil de docent requereix? Hauria de ser un professional…

·         Més col·laboratiu que solitari: haurà de treballar en xarxa ja que les possibilitats comunicatives d’Internet possibiliten un treball interactiu entre docents de diferents centres.

·         Que fomenti la participació: i no només entesa com a possibilitat que els alumnes participin a la classe, sinó que siguin corresponsables dels projectes que s’iniciïn a l’aula.

·         Que no tingui l’exclusiva del coneixement: ja que, d’una banda, els alumnes poden tenir la mateixa habilitat amb les TIC o superior, i, d’altra banda, poden tenir accés a la informació amb la mateixa facilitat que els docents.

·         Amb fortes capacitats organitzatives: ja que l’aula i la informació no seran bidireccionals (del docent als alumnes i viceversa), sinó que el treball amb els alumnes es farà al voltant de diferents nuclis de treball, la qual cosa provocarà canvis en la forma d’ensenyar.

·         Obert a l’experimentació: tant a noves formes de treballar amb els alumnes com a nous productes i serveis que ofereixi Internet.

·         Que tingui capacitat per a modificar des dels principis fins a la metodologia aplicada al procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aquests canvis en el rol del docent no es deuen tan sols a l’ús de les TIC. De fet, hi ha experiències com els treballs per projectes que farien seves algunes d’aquestes afirmacions. Pensem que un bon ús de les TIC ha de dur els docents cap a aquesta visió de l’ensenyament. I, pel que fa als docents que tenen aquesta actitud, les TIC representen un recurs que potencia la seva acció. Altres usos vindran donats precisament per l’evolució de les TIC, que, ara per ara, resulta imprevisible. Però, de segur, la necessitat d’un docent “amb els ulls ben oberts” i estimulat per la innovació serà sempre necessària.