2n Informe del Projecte Astrolabi
Actitud dels docents davant l'ús de les TIC

Introducció | Factors incidents | Conclusions | Línies d’actuació | Annexos

Conclusions

Tota realitat té sempre dues cares. Es pot mirar des d’un punt de vista positiu, subratllant només els aspectes més afalagadors, o des d’un punt de vista negatiu, obviant els aspectes més reeixits. Per tant, no resulta fàcil establir amb quatre mots unes conclusions que reflecteixin fidelment les pàgines ja llegides.

És ben cert que les TIC estan lluny d’assolir la normalitat de què altres recursos educatius gaudeixen a l’hora de ser emprats pels docents, però no és menys cert també que el nombre d’anys que portem utilitzant les TIC amb una mica d’aprofundiment (bàsicament des de l’aparició del multimèdia i Internet) és molt baix. Tan baix que pot resultar temerari extreure unes conclusions taxatives que intentin marcar tendència.

D’altra banda, també és cert que molts docents tenen una baixa motivació per a utilitzar les TIC per moltes causes —algunes descrites en aquest informe—. Ara bé, quins incentius reben tant des de les instàncies administratives com per part del seu centre per a emprar-les? Sense necessitat, ni obligació, ni motivació, el panorama que té la comunitat educativa a Catalunya és segurament el fidel reflex dels pocs esforços fets en línies d’acció que no passen necessàriament per invertir més diners, sinó per invertir en recursos humans.

Cal tenir present que molts docents, dia rere dia, obren camí a la implementa­ció d’un ús adequat de les TIC amb l’exemple i l’experimentació. Certament merei­xe­rien que es parlés més de la seva voluntat que de la desmotivació de part del col·lectiu, que, desenganyem-nos, tard o d’hora s’acabarà afegint a l’ús de les TIC. 

Proposem fermament un debat que tard o d’hora s’haurà de sistematitzar a les escoles (tenim la voluntat de contribuir-hi des de l’Observatori Astrolabi). Aquest debat no es dóna en l’àmbit docent per primer cop, ja s’ha donat en altres professions. I el resultat sempre ha estat del costat de les tecnologies, quan aquestes han demostrat que tenen alguna cosa a millorar respecte a allò que abans s’estava fent. Algú s’imagina un metge sense radiodiagnòstic? O un delineant sense ordinador? I ni el delineant ha perdut creativitat en la seva feina ni el metge tracte humà amb els seus pacients (per citar només dos exemples d’arguments reiteratius per part dels docents refractaris a emprar les TIC).  

Però arribar a aquesta conclusió no es fa només esperant que el temps doni la raó als entusiastes de les TIC. Cal aplanar el camí millorant les infraestructures i infoestructures, cal arribar a compromisos avaluables igual que es fa amb altres àmbits de la docència. Cal encetar de manera seriosa el debat a tota la comunitat educativa i que cada actor que hi intervingui digui la seva. Però també amb compromisos per tal d’aplicar les conclusions.

Segurament també cal reconèixer els esforços tant de l’Administració com de molts centres concertats a facilitar formació i material. També cal reconèixer la dedicació de molts docents que fa vint anys van fer un esforç i una aposta per la renovació pedagògica i avui en dia continuen innovant gràcies a l’ús de les TIC.

En resum, cal no decebre les expectatives de molts mestres que potser no tenen prou confiança per a usar sense ajut les TIC i estan esperant aquest debat que els ajudi a aclarir les idees...  

Les administracions educatives, els centres de formació inicial i permanent del professorat, les revistes especialitzades en educació, els moviments de renovació pedagògica, per citar alguns organismes, tenen molt a dir en aquest debat. Un debat que no es pot presentar com un fet aïllat, com un tema més afegit a tots els temes clau que contribueixen a la millora de la qualitat educativa.

La reflexió sobre l’aportació a la millora educativa que pot esdevenir de l’ús de les TIC hauria de ser un tema de debat transversal, present en totes les experiències i reflexions sobre l’educació que es realitzen en els nostres dies. Les TIC són presents en el nostre entorn quotidià. Formen part de l’experiència diària de docents, famílies i, sobretot, dels nostres alumnes. L’escola no pot quedar al marge d’aquesta realitat.

L’actitud dels docents davant la implementació i l’ús de les TIC és majoritària­ment positiva, però una bona part dels docents que admeten la seva importància i es mostren disposats a prendre mesures per a la seva correcta implementació es veuen aclaparats per moltes altres millores necessàries en el sistema educatiu i troben pocs elements externs que reforcin la importància de l’ús de les TIC. Davant aquesta situació predomina la indefinició, no el rebuig, i els docents implicats en la necessitat de generalitzar un ús educatiu de les TIC se senten en minoria o amb poc suport per a convertir experiències puntuals en pràctiques habituals del nostre sistema educatiu.