Dir que les TIC han entrat a les aules no representa, avui, cap notícia. És una realitat consolidada. El que aquest estudi pot fer, tal com ja s’ha esdevingut anteriorment en els dos darrers informes (equipament dels centres educatius i actitud dels docents davant les TIC), és posar adjectius i concretar el tipus i el grau de presència de les TIC a les aules.

Aquesta realitat és complexa i va més enllà de la simple afirmació que els alumnes utilitzen les TIC i que les aules estan equipades amb ordinadors.

Sabem que els centres tenen equipaments, en major o menor grau, que alguns mestres els utilitzen i que d’altres accepten que els hauran d’utilitzar. En aquest moment, ens plantegem com els alumnes veuen i viuen l’ús de les TIC, a més d’intentar comprovar si aquest ús de les TIC a l’escola convida, els alumnes que disposen d’equipament a casa, a fer-les servir com a eina d’aprenentatge.

La freqüència d’ús de les TIC ens ofereix una primera imatge de la penetració de les TIC en el teixit educatiu. Freqüència d’ús, però, que s’ha de contrastar amb altres paràmetres: no serveix de gaire assistir diàriament a l’aula d’informàtica per a jugar o per a navegar per Internet si aquesta activitat no està orientada o guiada cap a una finalitat educativa.

L’anàlisi de la freqüència d’ús de les TIC (des de la perspectiva dels alumnes) fa palesa una constant que anirem trobant en el decurs de tot l’estudi: hi ha una diferenciació molt clara entre l’ús de les TIC que es fa a l’educació primària, a l’ESO i al batxillerat. Això es comença a veure en el temps que els centres esmercen a assistir a l’aula d’informàtica, que varia d’una forma extraordinària entre l’educació primària (un 78% de mitjana hi va un dia a la setmana), davant un 31,8% de mitjana dels alumnes d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat.

Val a dir que les altes xifres de no assistència a l’aula d’informàtica per part dels alumnes d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat (43,4% de mitjana) pot provocar una baixada artificial dels altres índexs d’assistència. El record i la percepció dels alumnes en visitar l’aula d’informàtica contrasta amb les entrevistes realitzades als diferents coordinadors d’informàtica dels centres d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat. El còmput d’hores d’ús de l’aula d’informàtica per part dels diferents coordinadors d’informàtica és superior al còmput que en fan els alumnes.

Això es podria explicar per una diferència entre l’ús previst i l’ús real o per una percepció d’ús de les TIC per part dels alumnes inferior al que se’n fa. Una altra explicació possible fóra que les hores d’ús de l’equipament informàtic a l’educació primària estan més pautades i són periòdiques, mentre que a l’ensenyament secundari estan més relacionades amb el treball d’una matèria específica i es concentren en un temps concret, per la qual cosa els alumnes no tenen la sensació d’utilitzar regularment les TIC.

Concretant això, podem trobar l’origen d’aquest fenomen en el fet que els alumnes es poden referir a les hores que han anat a l’aula d’informàtica en el trimestre actual. Si tenim en compte que a l’ensenyament secundari obligatori moltes visites a l’aula d’informàtica són per a fer-hi un crèdit variable, ens podem trobar que només els alumnes que hagin fet un crèdit variable que impliqui l’ús de les TIC en el primer o segon trimestre hauran contestat de manera positiva. En aquest cas, l’ús d’una tercera part dels alumnes (els que visitarien l’aula d’informàtica al tercer trimestre) no hi quedaria reflectit.

Fent un exercici especulatiu, podríem dir que, de la totalitat d’alumnes que declaren que no van mai a l’aula d’informàtica, n’hi hauria una tercera part que, si l’enquesta s’hagués passat al mes de maig, haurien marcat una altra casella (un dia, dos, tres...).

Però, malgrat acceptar aquesta especulació, les xifres que indiquen el nombre d’alumnes que no van mai a l’aula d’informàtica continuen essent massa altes en comparació amb les dels alumnes d’educació primària.

El fet (ja detectat al primer informe) que l’ús de les TIC es vehiculi per mitjà de crèdits variables (amb la intermitència que això significa), juntament amb la constatació que el percentatge de crèdits que els alumnes d’ESO i batxillerat fan amb les TIC sigui considerablement més baix que a l’educació primària, configura un panorama en el qual es pot arribar a parlar d’una manca d’integració de les TIC en les diferents matèries.

D’altra banda, resulta interessant de veure la tendència, a l’educació primària, de disminuir l’assistència d’un dia a l’aula d’informàtica a favor d’un augment d’alumnes que declaren anar-hi dos dies. És a dir, que a mesura que evoluciona l’aprenentatge de l’alumne d’educació primària, augmenta la importància que hi tenen les TIC. La gran qüestió és saber què passaria als centres de titularitat pública si no hi hagués el canvi d’equip de claustre i de línia escolar que representa el salt de l’educació primària a l’ensenyament secundari obligatori i que amb l’ús de les TIC representa una disminució d’ús més que considerable. La major part de centres concertats, en oferir una continuïtat al mateix centre als alumnes que passen d’educació primària a ESO, té més facilitats perquè aquest salt no sigui tan evident.

Comparativa centres públics i concertats

Veiem que la tendència en l’ús de les TIC té un comportament diferent segons que el centre sigui de titularitat pública o concertada, i constatem una major diversitat quant a la freqüència d’ús als centres públics, mentre que als centres concertats és més habitual l’opció d’assistència un dia a la setmana. Aquesta dada seria explicable des de la perspectiva que, per a molts centres concertats de primària, l’accés a l’aula d’informàtica és considerat dins de les hores complementàries.

La situació és més diferenciada als centres d’ensenyament secundari obligatori, en què ens trobem amb un ús aparentment més intens als centres concertats (un 75% de respostes entre un i quatre dies davant un 42% als centres públics) i, en conseqüència, amb una gran diferència en el nombre d’alumnes que declaren no anar mai a l’aula d’informàtica (un 23% i un 54%, respectivament).

Aquestes dades contrasten amb el fet que no s’havien detectat diferències significatives quant a equipament entre els centres públics i els concertats. La interpretació d’aquestes dades podria fer pensar que, en el cas dels centres concertats, l’ús d’aquest equipament es prioritza més que als centres públics, per raons d’imatge o de necessitat de justificació davant els clients d’aspectes diferenciadors de la seva oferta educativa.

No obstant això, un cop més, el que és important no és tant el volum (quantitat) com l’ús que es fa d’aquestes hores (qualitat). En aquest sentit, l’anàlisi del tipus d’ús que hom fa de les TIC mostra que als centres concertats aquestes hores se centren a oferir un aprenentatge de les TIC en elles mateixes: processador de textos, full de càlcul, etc.; aspecte que no garanteix la integració de les TIC en el currículum.

 

Matèries en què s’utilitzen les TIC

Un segon aspecte que s’ha d’analitzar per tal d’avaluar la incidència de l’ús de les TIC als centres educatius és saber quines són les matèries en què es treballa usualment amb les TIC.

En aquest sentit, veiem que el que és més usual és l’ensenyament de la informàtica. És a dir, que majoritàriament els alumnes tant d’educació primària com d’ensenyament secundari obligatori utilitzen de manera constant l’aula d’informàtica per a aprendre a fer funcionar el maquinari. Des d’aquest punt de vista, sembla que aprendre a utilitzar una eina (la informàtica) amb les seves funcionalitats (processador de text...) aplicades a una matèria en concret (literatura o física) encara és lluny d’esdevenir una tendència generalitzada, malgrat que hi ha centres que treballen en aquesta línia, com vam destacar al primer informe.

Però segurament un dels aspectes que criden més l’atenció és la constatació que, a l’ensenyament secundari obligatori i al primer curs de batxillerat, l’ensenyament de la informàtica torna a constituir el principal ús de l’equipament informàtic, ja que supera amb escreix el nombre d’hores amb relació a la resta del currículum.

A la llum d’aquestes dades, creiem que caldria potenciar que els usos de la tecnologia que es fessin a les altres àrees superessin amb escreix els que es dediquen exclusivament a l’aprenentatge de la informàtica.

Val a dir que, com a pas intermedi, cada dia hi ha més experiències de professors que intenten que aquest temps dedicat a l’aprenentatge de la informàtica vagi cap a treballs amb bases de dades, creació de webs, ús d’Internet... amb un esforç més global orientat a ensenyar als alumnes a aprendre emprant l’ordinador.

 

Les TIC i altres àrees

Pel que fa referència a l’àrea de llengua i literatura, la incidència més important es dóna en l’ús de les TIC per a l’aprenentatge del català (arriba a gairebé un 18% d’ús) seguit a certa distància pel castellà i l’anglès. Ara bé, així com les TIC tenen una certa presència en l’aprenentatge de les llengües, en el cas de la literatura (castellana i catalana) no se’n veu un ús significatiu (amb índexs que no superen el 2%). Això pot evidenciar que l’ús que se’n fa és amb programes d’ensenyament assistit per ordinador, que més aviat té cura d’aspectes gramaticals o ortogràfics, mentre que no s’aprofiten, per exemple, les possibilitats d’un processador de textos en l’àmbit de la creació literària o d’Internet pel que fa a la cerca d’informació sobre autors i obres.

Si ens fixem en l’àrea científica i humanística, veiem un ús clarament diferenciat entre els nivells de primària i secundària. Aquest fet sobta molt més quan pensem en les possibilitats d’ús de les TIC com a eina per a introduir els alumnes en els principis bàsics de la recerca i del mètode experimental. Semblaria que l’aprenentatge respecte a la cerca i selecció d’informació, àmbits en els quals l’ús de les TIC avui és gairebé indiscutible, hauria de situar els índexs d’ús de les TIC en aquestes àrees en els llocs més destacats.

Pel que fa a la resta d’àrees, cal destacar la mínima incidència que tenen les TIC en l’elaboració del projecte de recerca a batxillerat (tan sols un 0,8%). Novament, sobta que l’índex sigui tan baix en un crèdit eminentment de recerca en el qual l’ús de les TIC podria ser considerat gairebé condició necessària. Aquest índex tan baix només podria ser entès si es considerés que els estudiants utilitzen les TIC per a treballar la recerca a casa seva, però les dades mostraran que tampoc no és així.

Centres públics i concertats: homogeneïtat o diversitat?

No podem parlar d’una coincidència de plantejaments entre els centres públics i els concertats. De fet, la incidència de l’ensenyament de la informàtica pràcticament és el doble als centres concertats que als públics.  

Aquest fet enfortiria la interpretació expressada a l’apartat anterior, que es referia al fet que el major nombre d’hores de visita a l’aula d’informàtica per part dels alumnes dels centres concertats no es corresponia necessàriament amb una voluntat d’enfortir l’ús de les TIC en tot el currículum escolar. La gran diferència en l’àrea de tecnologia (un 13,6% i un 4,2%), una àrea en la qual cal un programari molt específic i una preparació especial per part del docent que utilitzi les TIC, enforteix de facto el pensament que hem exposat abans.