L'equipament informàtic a les llars

Les TIC no solament penetren a les aules d’informàtica dels centres educatius. A moltes llars, els components informàtics s’han fet un forat sota la motivació que les TIC constitueixen un ajut important per a l’estudi. Ara bé: quin és l’equipament de què disposen els alumnes a casa?

L’ordinador

La impressió general és que un alt percentatge d’alumnes (un 80% de mitjana) tenen ordinador a casa. I, a més, la progressió augmenta a mesura que augmenta l’edat de l’alumne i, per tant, el seu nivell educatiu. I aquest augment no és esglaonat: es produeix en dos moments ben diferenciats: el pas de 5è a 6è d’educació primària i el pas de 4t d’ESO a cadascun dels cursos de batxillerat.

Però d’aquesta manera només mesurem els alumnes que tenen ordinador a casa seva i els qui no en tenen. Ara bé, si observem les respostes obtingudes per alumnes que declaren no utilitzar mai l’ordinador ni a casa seva ni a casa d’amics o familiars, veurem que hi ha un percentatge d’alumnes que han sabut trobar altres fonts per a treballar amb l’ordinador (amics, familiars, cibercafès...).

Per tant, si volem saber la incidència real de les TIC en l’alumnat fora del centre educatiu, cal sumar la xifra d’alumnes amb ordinador a casa i la d’alumnes que utilitzen habitualment un ordinador fora de casa i del centre educatiu. El resultat fa que la taxa de penetració de les TIC fora del centre educatiu pugi al 88%, amb puntes del 97% a 2n de batxillerat.

Aquest alt percentatge de llars informatitzades (sigui amb maquinari propi o d’amics o familiars) ens pot fer reflexionar com a mínim sobre les possibilitats que tenen els alumnes d’utilitzar les TIC com a eina per a afavorir l’aprenentatge. És a dir, que l’argument (detectat en el segon informe) d’alguns docents que mostraven reticència a utilitzar les TIC perquè deien que no se’n pot augmentar l’ús ja que hi ha alumnes que encara no tenen ordinador, és adequat per a només un 12% de l’alumnat.

D’altra banda, quan es comentava que les aules d’informàtica no s’obrien fora de l’horari escolar perquè, entre molts altres arguments, no podien donar cabuda a tota la demanda, queda demostrat que tan sols haurien de cobrir el 12% de mitjana d’alumnes que necessiten aquest servei i que no tenen possibilitats de cobrir-lo altrament.

Tenir ordinador i no utilitzar-lo: la paradoxa

Que l’alumne tingui ordinador a casa no vol dir necessàriament que l’utilitzi i en tregui profit de la mateixa manera que tenir una biblioteca a casa no assegura que el nivell cultural dels membres de la casa sigui elevat o tenir un cotxe no pressuposa que la família viatgi constantment. Segons les xifres obtingudes, dels alumnes que tenen ordinador a casa, n’hi ha una mitjana del 19% que no l’utilitzen ni per a jugar ni per a les tasques de l’escola, si bé és cert que aquesta situació tendeix a disminuir a mesura que augmenta el nivell educatiu en el qual es troba l’alumne (amb les excepcions de 4t d’ESO i 1r de batxillerat). Ara bé, la paradoxa es fa palesa si comparem els alumnes que no tenen possibilitats de treballar amb TIC i els que, tot i tenir-ne, desaprofiten aquest recurs no fent-lo servir.

Resulta remarcable i previsible la disminució d’aquest desaprofitament a mesura que augmenta el nivell educatiu de l’alumnat. Però aquesta tendència no és uniforme i es trenca sobretot a 4t d’ESO i a 1r de batxillerat. La causa d’aquesta situació cal buscar-la en el fet que determinats centres tenen uns percentatges de no ús de l’ordinador a casa (malgrat tenir-ne) que fan desviar l’estàndard. Així, hem agafat els centres que tenen uns percentatges superiors al 25% d’alumnes que desaprofiten l’ordinador de casa i la realitat amb què ens hem trobat és que hi ha una forta correlació entre els barris amb uns índexs de renda més baixos i una major taxa de desaprofitament dels ordinadors a casa per part dels alumnes.

 

 

Equips amb CD-ROM i impressores

Tenir CD-ROM i impressora representa un complement imprescindible per a poder utilitzar un programari que cada dia és més complex i que ocupa també cada vegada més espai. És per això que un equip sense aquests elements no es pot valorar com a equip adequat per a la tasca educativa dels alumnes a casa.

Hem centrat l’interès a saber si l’alumne té ordinador o no en té. No hem inquirit el tipus de processador, atès que no tothom ha de saber si té un AMD a 500 MHz o un 486DX2. Per tant, la resposta podria quedar distorsionada i no reflectir la realitat. Hem deduït per mitjà dels components informàtics si la totalitat d’ordinadors poden ser antiquats (processadors anteriors al 486), desfasats (processadors Pentium I) o actualitzats (processadors Pentium II a IV). En aquest sentit, la mitjana d’ordinadors que no van acompanyats de CD-ROM és d’un 7,42% i la d’ordinadors sense impressora és d’un 4,53%. Per tant, el nombre d’ordinadors antiquats (i, per tant, amb limitacions d’ús) és certament baix.

L’equipament telemàtic a casa

El nombre de llars que disposen d’un equipament sense mòdem representa un 35% i els alumnes que no disposen d’adreça de correu electrònic són gairebé el 41% dels enquestats. Certament, són xifres elevades, sobretot si tenim en compte que una adreça de correu electrònic és gratuïta i el preu dels mòdems és molt assequible. Probablement, el factor de sobrecost mensual que representa la factura telefònica fa que encara hi hagi famílies que s’ho pensin dues vegades abans de tenir l’equip connectat a Internet.

Altres components informàtics

L’escàner, la gravadora de CD i el DVD comencen a ser perifèrics d’ús habitual entre els alumnes que han respost l’enquesta. Ara bé, la seva distribució segons el tipus d’alumnat és diversa.  Mentre que la possessió d’un escàner presenta uns índexs similars entre alumnes de tots els nivells educatius, és més fàcil trobar un alumne amb una gravadora o un DVD en alumnes de nivells educatius més baixos. Això seria explicable tenint en compte que aquests perifèrics han estat introduïts al mercat més recentment.

Comparativa alumnes de centres públics-concertats

La comparació entre l’equipament informàtic de què disposen els alumnes de centres públics i els de centres concertats mostra algunes diferències en els àmbits següents:

 

     Pel que fa a l’equipament de què disposen els alumnes d’educació primària, els percentatges d’alumnes que disposen d’ordinador i dels altres perifèrics sobre els quals s’ha preguntat són sempre sensiblement superiors en el cas d’alumnes de centres concertats. La diferència es fa més rellevant quan analitzem quins alumnes no disposen de CD-ROM, cosa que mostraria, com ja hem comentat, que es tracta d’un equipament obsolet. En aquest cas, la diferència entre els alumnes de l’ensenyament públic i concertat és més sensible que quan només ens fixem en el fet de disposar d’ordinador o no.

 

     A l’ensenyament secundari, la tendència marcada a educació primària s’accentua encara més. La disposició dels diferents perifèrics mostra una clara diferència a favor dels alumnes de centres concertats. Fins i tot quan ens referim a gravadores i DVD, els centres concertats doblen el percentatge dels centres públics.

Per tant, podem concloure que els alumnes que assisteixen a centres públics disposen d’equipament informàtic a casa en un menor percentatge, menys complet quant a perifèrics i d’una qualitat inferior quant al processador, i que aquestes diferències s’incrementen en avançar el nivell educatiu de l’alumne.

 

La freqüència de l’ús de les TIC a casa

El temps que dediquen els alumnes a utilitzar l’ordinador a casa varia segons que parlem d’educació primària, ESO o batxillerat, com en altres qüestions plantejades abans

 

    Educació primària: El temps de dedicació dels alumnes a l’ús de les TIC és, en aquesta etapa, majoritàriament reduït, ja que l’opció “cada dia” és la menys remarcada pels alumnes. Malgrat això, a mesura que avança el nivell educatiu dels alumnes, dintre de la mateixa educació primària, augmenta el nombre d’alumnes que, almenys una o dues vegades a la setmana, utilitzen l’ordinador.

     Ensenyament secundari obligatori: El nombre d’alumnes que utilitzen l’ordinador esporàdicament disminueix considerablement al llarg de tot l’ensenyament secundari obligatori, alhora que augmenta l’ús més persistent de les TIC. 

      Batxillerat: Es consolida la tendència a utilitzar les TIC de manera esporàdica en detriment d’un ús més constant.