Activitats d’aprenentatge realitzades amb les TIC

Gràfiques i taules

 

 

 

 

 

 

Activitats d'aprenentatge amb les TIC

En aquest apartat ens qüestionem què farà l’alumne, quin tipus d’activitat durà a terme amb l’equipament informàtic, un cop dins l’aula d’informàtica o bé a casa seva.

Com hem dit altres vegades, un dels frens més importants davant la promoció de l’ús de les TIC per part dels docents pot ser saber exactament quina metodologia cal seguir i quin tipus d’activitats cal fer. Les activitats que els alumnes diuen que fan amb les TIC són prou diverses.

En primer lloc, veiem que l’alumne té una actitud activa dintre de l’aula d’informàtica i que els alumnes en general no relacionen l’activitat que fan dintre de l’aula d’informàtica amb les exposicions d’un tema que els professors fan a l’aula.

La realització de deures i exercicis esdevé una font important d’utilització de les TIC. En concret, una mitjana del 41% de l’alumnat declara fer deures o exercicis a l’aula d’informàtica. Sens dubte, la difusió i familiarització de programes com el Clic, que incorpora un seguit d’exercicis i proves que l’alumne ha de realitzar de manera autònoma, ha contribuït a fer que les TIC es puguin utilitzar com a element de reforç per a consolidar coneixements per mitjà de la pràctica i realització de diferents tipus de proves.

Ara bé, si no atenem només als aspectes més globals, descobrirem que la realització d’exercicis a l’escola no es manté de manera constant al llarg del cicle educatiu de l’alumnat. Ans al contrari, l’evolució des del 3r curs d’educació primària és pràcticament negativa. El que fa que els globals es mantinguin en una xifra raonablement estable és que, a mesura que s’avança en el procés educatiu de l’alumne, la pèrdua d’importància de la realització de deures al centre educatiu es compensa amb l’augment de la importància dels deures o exercicis fets a casa. És a dir, que al llarg dels anys l’alumne empra progressivament les TIC a casa per a fer deures i exercicis, en detriment de fer-los a l’escola.

Si fixem la nostra atenció en la confecció de treballs d’investigació, podem apreciar com la diferència entre la realització d’aquestes activitats a l’escola i a casa torna a ser important malgrat que, a diferència del cas anterior, l’evolució a l’escola no és absolutament negativa (això sí, ens movem en índexs més baixos).

En aquest cas, ja que hi ha força alumnes que utilitzen l’ordinador a casa per a fer treballs per a l’escola, l’índex creix de manera pràcticament constant i contínua al llarg de tot el període formatiu de l’alumnat, i la tendència s’accentua prominentment durant el desenvolupament del batxillerat.

Si sumem els percentatges dels alumnes que declaren fer-hi exercicis o deures i els que declaren fer-hi treballs, arribem fins al 50% dels usos que se’n fan a l’aula d’informàtica.

Per a complementar l’anàlisi de les activitats a l’aula d’informàtica, cal observar el temps dedicat als jocs. O més ben dit: el que els alumnes puguin identificar com a joc. Des d’aquest punt de vista, hem de valorar la possibilitat que hi hagi alumnes que considerin que fer un trencaclosques és un exercici, mentre que d’altres ho considerin un joc.

Per tant, prenem aquesta dada més com la percepció o la sensació que tenen els estudiants de jugar a l’aula d’informàtica que no pas com a descripció objectiva i diferenciadora del que fan o deixen de fer.

En tot cas, un element que pot afavorir la percepció de les activitats com a joc o com a activitat d’aprenentatge és la vinculació del que els proposen fer amb els ordinadors i el que estudien. És a dir, un trencaclosques del mapa de Catalunya pot ser considerat pels alumnes com un exercici si en aquell moment estudien les comarques, o pot ser considerat com a joc si no té una vinculació directa amb cap tema dels que estudiïn en aquell moment. Des d’aquesta perspectiva, la declaració d’ús de les TIC com a joc podria ser un indicador de la vinculació o desvinculació d’aquest amb el currículum.

En el pla domèstic, una dada que pot sorprendre és el fet que el joc amb l’ordinador a casa dels alumnes comença amb una taxa del 46% a 3r d’educació primària i arriba al 27% a 2n de batxillerat. I amb un descens lent, però constant. És a dir, que a 8 anys pràcticament la meitat dels nens i nenes utilitzen l’ordinador per a jugar i en arribar a 17, només fan aquesta activitat una quarta part dels adolescents. I a casa!

La intuïció ens diu que els nois i noies juguen molt amb l’ordinador. Aquestes xifres diuen que no. Hi hauria dues possibles explicacions per a aquest fet:

La pressió de l’ambient: l’alumne, dins una classe amb el tutor, pot no seleccionar l’opció jocs motivat per una enquesta plena de preguntes de caire pedagògic.

L’ús de consoles: també és molt possible que en aquesta enquesta només detectem un sector dels nois/es o joves: els que juguen amb l’aparell “ordinador” i no detectem els alumnes que juguen amb consoles de joc (no era una resposta proposada, en no formar part de l’equipament al qual ens referíem).

Si establim una comparació entre els centres públics i els concertats, no trobarem grans diferències en els usos de l’aula d’informàtica excepte quan ens referim als jocs, ja que als centres concertats tripliquen la mitjana dels centres públics. Aquest fet enforteix la teoria que l’ús que se’n fa als centres concertats és en el marc d’una hora complementària, que els alumnes no consideren vinculada al seu treball en la resta d’àrees, i per això l’enfoquen des d’una perspectiva més lúdica.