L’ús dels xats

Les connexions a Internet

Comparativa centres públics-centres concertats

Com es fa la connexió a Internet?

Comparativa centres públics-centres concertats

Metodologia i problemes a Internet en la cerca d’informació  


L’ús del correu electrònic i els xats com a elements d’intercanvi d’informació

Comparativa centres públics-centres concertats

Taules i gràfiques

 

 

L’ús dels xats

L’ús de les TIC exclusivament com a màquina d’escriure, com a calculadora o com a joguina és, avui dia, només una de les possibilitats i, certament, potser no de les més interessants. La interconnectivitat entre equips ofereix la possibilitat de cercar informació a Internet, compartir-la per mitjà de xats o videoconferències i difondre-la per correu electrònic. La pregunta que ens plantegem en aquest apartat és si aquestes tendències han arribat a l’ensenyament i a casa dels alumnes.

El xat és un instrument que, en els darrers anys, ha tingut una innegable difusió. La facilitat en l’establiment de relacions socials i de coneixement de gent nova de manera anònima ha esdevingut, per a molts, un entreteniment. I la seva potencialitat per a crear canals de comunicació temàtics fa que pràcticament tothom pugui trobar en el xat persones interessades en un tema concret.

Aquest interès es pot apreciar molt clarament veient com una mitjana d’un 71% d’alumnes d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat es connecten a xats en el seu temps lliure. Però detectar alumnes que utilitzin el xat com a element de lleure té un interès relatiu. Això es dóna per suposat. L’autèntic interès és saber si el xat té algun altre tipus d’utilitat –en aquest cas, pedagògica.

Hi ha un percentatge menor però força significatiu d’alumnes que han estat capaços d’adaptar a les seves necessitats un instrument que, en principi, tenia caràcter de passatemps. Amb una mitjana d’un 27%, poc més d’una quarta part dels alumnes que es connecten a xats ho fan per a fer consultes o intercanviar informació referida a l’ensenyament. I amb una tendència sostinguda que només es trenca a 2n de batxillerat.

 

Les connexions a Internet

Respecte a l’ús d’Internet per part dels alumnes de la mostra, és més elevat que en el cas dels xats i mostra una tendència dividida en tres trams segons el nivell educatiu. Val la pena destacar que l’augment és constant al llarg de tot el període analitzat. És a dir, que a mesura que avança l’edat de l’alumne, creix el percentatge d’alumnes que utilitzen Internet, tant per a lleure com per a tasques educatives.

Les comparacions entre els centres d’educació primària i d’ensenyament secundari obligatori revelen un equilibri durant el primer cicle de l’ESO i un augment de l’ús durant el segon cicle i el batxillerat. Aquest fet pot tenir l’origen tant en un hàbit més gran d’ús de les TIC, que es tradueix en una major taxa de connectivitat, com en un augment de les necessitats d’ús de les TIC a mesura que augmenta el nivell educatiu de l’alumne.

 

Comparativa centres públics-centres concertats

Detectem un petit augment d’alumnes de centres concertats que es connecten a Internet, sobretot si ens fixem en l’ús lúdic d’aquest instrument. Si centrem l’atenció en l’ús per a fer els deures, veurem que la diferència és molt més petita. Aquesta diferència quant a l’ús per al lleure es podria explicar pel fet observat prèviament que l’equipament dels alumnes de centres concertats era més actual.

 

Com es fa la connexió a Internet?

Tan interessant resulta saber quants alumnes es connecten a Internet com saber com ho fan. És a dir, saber si la cerca a Internet es fa en solitari o en companyia. I si és aquest darrer cas, saber si és en companyia d’amics, professors o familiars.

Internet és un mitjà de comunicació que té un doble vessant: permet la connectivitat i la comunicació entre diverses persones, però també pot significar l’aïllament i l’excessiva feina individual de l’alumne que passa hores sol navegant. Com tota tecnologia, cal saber-ne fer un bon ús. Per aquest motiu ens preguntem com la utilitzen els alumnes enquestats.

El comportament dels alumnes no es mostra homogeni. Ans al contrari, varia amb l’edat de l’alumne i podem veure com aquest modifica el comportament d’acord amb l’edat. Els trets més destacats són els següents:

L’augment progressiu de l’ús en solitari d’Internet, que és una tendència a mesura que augmenta l’edat de l’alumne fins a convertir-se, des de 6è d’educació primària, en la principal modalitat d’accés a Internet. És a dir, preval la cerca en solitari per sobre de la cerca en companyia d’altres persones.

El descens constant de l’assessorament familiar en l’acompanyament dels seus fills/es quan naveguen per Internet. Des de 1r d’ESO, la influència i l’assessorament dels pares i mares baixa de manera constant fins a arribar a mínims testimonials.

La pèrdua constant d’importància de l’acompanyament del mestre, que juntament amb el assessorament patern pateixen un desgast constant fins a consolidar-se en nivells del 3,5% des de 2n d’ESO.

La substitució de l’acompanyament dels pares i mestres per amics i companys, aspecte que resulta especialment rellevant durant l’ensenyament secundari obligatori i que divergeix a batxillerat.  

 

Comparativa centres públics-centres concertats

Si analitzem aquesta situació amb l’òptica comparativa de centres públics-centres concertats, trobarem més acompanyament en la navegació per Internet per part dels pares que duen els fills a centres concertats que entre els que els duen a públics (un 50% més de pares acompanyen els fills tant a l’educació primària com a l’ensenyament secundari obligatori).

Ara bé, aquesta relativa manca d’acompanyament dels pares que porten els fills a centres públics d’educació primària resta compensada per l’acompanyament que en fan els docents, que és molt superior als centres públics d’educació primària que als d’ensenyament secundari obligatori (un 19% contra un 7%). Així, en global, les xifres d’acompanyament de l’alumne són lleugerament superiors als centres públics que als concertats (un 39,3% contra un 37,6%).

Pel que fa a l’ensenyament secundari obligatori, partint de la base que les xifres són molt més ajustades, la tendència d’acompanyament de l’alumne sempre és superior als centres concertats que als públics, tant si centrem l’atenció en l’acompanyament de pares com de docents (un 10,7% de pares + docents als centres públics enfront d’un 19,6% als centres concertats).

 

Metodologia i problemes a Internet en la cerca d’informació

Una primera aproximació a la metodologia que els alumnes d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat segueixen per a trobar informació a Internet mostra que no hi ha uniformitat a l’hora de cercar informació, amb l’excepció de la cerca per mitjà de cercadors, que durant el batxillerat es converteix en el mètode preferit pels alumnes.

Si ens fixem en l’apartat “no sé on he de buscar”, veiem que des de 3r d’ESO sembla que els alumnes tinguin més dificultat a trobar la informació. Una explicació seria el fet que el tipus de cerques que han de fer en aquest nivell és més concret o necessita informació de més qualitat que en moments anteriors, per la qual cosa fins llavors no s’havien trobat amb dificultats; a més, cal recordar que en els nivells inferiors era més habitual que els pares acompanyessin els alumnes en el procés de cerca i, per tant, facilitessin el procés.

 

L’ús del correu electrònic i els xats com a elements d’intercanvi d’informació

Utilitzar el correu electrònic o el xat per a intercanviar informació és una de les potencialitats d’Internet. Que s’aprengui a fer-ne ús depèn, en primera instància, dels mateixos docents que han d’ensinistrar i oferir possibilitats als alumnes. I aquesta funció, a la vista dels resultats obtinguts al llarg de l’educació primària, sembla que s’acompleix, ja que s’atenyen xifres d’intercanvi de gairebé el 50%. Ara bé, com ja hem dit anteriorment, quan l’alumne arriba a l’ensenyament secundari obligatori, els índexs cauen i sembla que, si aquesta activitat es manté en xifres baixes, és gràcies al treball particular que l’alumne fa a casa. Hem d’arribar al batxillerat perquè el correu electrònic o el xat tornin a assolir una importància similar a la que van tenir a l’educació primària.

 

Comparativa centres públics-centres concertats

Si observem les xifres relatives a alumnes de centres públics i concertats, veurem que a l’educació primària el major esforç per fomentar l’intercanvi d’informació per mitjà de xats o correu electrònic el fa l’escola pública, atès que la meitat dels seus alumnes han fet, en un moment o altre, aquest tipus d’intercanvi, mentre que només l’han fet una tercera part dels alumnes de l’escola concertada a l’educació primària.