3r Informe del  Projecte Astrolabi
L'ús de les TIC per part de l'alumnat  



Presentació | Ús a les escoles | Ús a casa | Comparativa escola-casa|
Ús de la telamática | Internet front els llibres | Conclusions |Annexos


Conclusions

Relatives als centres d’ensenyament

Relatives als pares

Relatives a l’equipament a casa

Relatives a l’alumne

Relatives a l’ús de les TIC


Línies d'actuació

Relatives a l’Administració i als centres d’ensenyament

Relatives als pares

 

Conclusions 


Relatives als centres d’ensenyament

  • Apreciem una diferenciació molt clara entre la percepció de l’ús que es fa de les TIC a l’educació primària, a l’ensenyament secundari obligatori i al batxillerat, amb una manca d’integració de les TIC dins les diferents matèries, sobretot a l’ensenyament secundari obligatori i al batxillerat.
  • A mesura que l’alumne d’educació primària avança de nivell, augmenta la importància que les TIC tenen en el seu procés d’aprenentatge.
  • Als centres concertats d’ensenyament secundari obligatori veiem més hores d’ús de les TIC sense que puguem deduir d’aquest fet una major integració de l’ús de les TIC en el currículum.
  • Els alumnes tant d’educació primària com d’ensenyament secundari obligatori utilitzen de manera constant l’aula d’informàtica per a aprendre a fer funcionar el maquinari i programari com a primera opció d’ús de les TIC.
  • Les classes a l’aula d’informàtica no estan basades en la clàssica concepció d’explicació de la matèria per part del docent mentre l’alumnat escolta.
  • Detectem un nombre lleugerament superior d’alumnes de centres concertats que es connecten a Internet, sobretot si ens fixem en l’ús per a lleure.
  • A mesura que avança el nivell educatiu de l’alumne detectem una pèrdua constant d’importància de l’acompanyament del mestre, que és substituït per l’acompanyament d’amics i de companys.
  • A educació primària, el major esforç per fomentar l’intercanvi d’informació mitjançant xats o correu electrònic el fa l’escola pública.
  • Constatem una pèrdua d’importància de l’aula d’informàtica com a element de cerca d’informació un cop començat l’ESO.
  • L’especialització de la biblioteca en la consulta de llibres i la seva relativa informatització fa que la biblioteca esdevingui, bàsicament, un centre de cerca d’informació amb llibres.
  • La necessitat de cerca d’informació i l’hàbit de cercar-la a casa és superior entre els alumnes de centres concertats que entre els alumnes de centres públics d’educació primària.
  • L’ús que els centres públics i concertats fan de les biblioteques per a aconseguir informació presenta diferències: és similar quant al volum final si comparem la titularitat del centre; però, si comparem l’educació primària amb l’ensenyament secundari obligatori, apreciarem considerables diferències: les visites a la biblioteca es redueixen a la meitat a l’ESO.



Relatives als pares

§         Des de 1r d’ESO, la influència, el control i l’assessorament dels pares i de les mares respecte a l’ús de les TIC baixa de manera constant.  

§         El factor del sobrecost mensual que representa la factura telefònica i la por de l’accés a xats i webs per a adults encara fa que hi hagi famílies que s’ho pensin dues vegades abans de tenir l’equip connectat a Internet.  



Relatives a l’equipament a casa

  • Un alt percentatge d’alumnes tenen ordinador a casa. I, a més, la progressió augmenta a mesura que augmenta l’edat de l’alumne i, per tant, el nivell educatiu on es troba.
  • Només el 12% dels alumnes no disposen d’ordinadors ni d’Internet a casa, o a casa d’amics o familiars.
  • Trobar un alumne amb una gravadora o un DVD a casa és més fàcil entre els alumnes de cicle mitjà d’educació primària, símptoma de la recent adquisició dels equips informàtics.


 
Relatives a l’alumne

  • El fet que el jovent utilitzi les TIC amb finalitats lúdiques és molt positiu i no ens ha de fer por, perquè ja faran quan calgui el salt cap a altres tipus d’utilització (de la mateixa manera que si un nen llegeix còmics és un inici per a passar a un altre tipus de lectures, si s’escau).
  • A mesura que avancen els cursos a educació primària, augmenta el nombre d’alumnes que, almenys una o dues vegades a la setmana, utilitzen l’ordinador.
  • Una mitjana d’un 71% d’alumnes d’ensenyament secundari obligatori i batxillerat es connecten a xats en el temps lliure.
  • Hi ha un percentatge menor però força significatiu d’alumnes que han adaptat un instrument com el xat a les seves necessitats educatives.
  • L’augment progressiu de l’ús en solitari d’Internet és una tendència a mesura que augmenta l’edat de l’alumne.
  • Les preferències dels alumnes se situen en la cerca d’informació per Internet des del cicle superior d’educació primària.
  • Els alumnes valoren des de 2n d’ESO com a millor l’aprenentatge amb llibres. I a mesura que augmenta el nivell educatiu de l’alumnat, augmenta la distància que separa l’aprenentatge amb llibres de l’aprenentatge amb les TIC.
  • A la immensa majoria d’alumnes els agrada estudiar amb l’ordinador.


Relatives a l’ús de les TIC

§         La presència d’Internet en els processos de cerca d’informació no ha anul·lat la cerca bibliogràfica, però l’ha relegada a un segon terme en quasi tots els cursos i freqüències d’ús.

§         És habitual l’ús de les TIC per al treball de les llengües, però no és el cas de la literatura (castellana i catalana).  

§         La necessitat d’informació augmenta considerablement a batxillerat i és coberta majoritàriament per Internet, sobretot quan aquesta cerca d’informació es fa diàriament.  

§         Els índexs de cerca d’informació diària o setmanal són baixos: un 15% dels alumnes cerquen cada dia la informació als llibres i a Internet, mentre que una mitjana d’un 50% cerquen la informació als llibres i a Internet una o dues vegades a la setmana.  

§         La facilitat de trobar informació que ofereix Internet no ha fet augmentar els índexs de cerca d’informació.  

§         La realització de deures i exercicis a l’escola no es manté al llarg del cicle educatiu de l’alumnat de manera constant i tendeix a substituir l’ús d’aquestes activitats del centre educatiu a casa.  

§         La incidència dels jocs a l’ensenyament secundari obligatori i batxillerat és mínima.  


 

Línies d’actuació


Relatives a l’Administració i als centres d’ensenyam
ent

§         Vetllar perquè els docents i els centres educatius utilitzin de manera més homogènia les TIC.

§         Caldria definir quines són les competències o utilitzacions de les TIC amb relació al que es fa o es pot fer a cada àrea de coneixement i definir clarament la responsabilitat que té en aquest aspecte cada professor de cada nivell i matèria.

§         El coordinador d’informàtica pot esdevenir un animador i un estímul per al centre: fent propostes, presentant materials i aplicacions noves a la resta de professorat...  

§         La formació ha de tenir un paper rellevant i ha de fer-se des dels mateixos centres i a un nombre significatiu de docents. I, a més, ha d’estar contrastada amb la seguretat que els equipaments dels centres tindran un rendiment pedagògic suficient.  

§         En la formació inicial i permanent de mestres i professors cal introduir les TIC en la manera de treballar els continguts (a nivell adult) i en la metodologia, més que no pas fer cursos específicament d’utilització de maquinari i programari.  

§         Cal que els docents aprofundeixin en els usos pedagògics de la informàtica, paral·lelament al coneixement de les eines, la qual cosa hauria de produir canvis en la formulació de la pràctica educativa.  

§         Cal enfortir el paper dels docents quant a l’aprenentatge utilitzant Internet.  

§         Aquest ús s’hauria d’intensificar més a l’ensenyament secundari i a batxillerat, amb una major exigència en l’ús de les TIC per tal d’equilibrar més l’ús de les TIC a educació primària i a ensenyament secundari.    

  •            Assegurar un ús mínim de les TIC per part de tots els alumnes, tant de centres públics com de concertats, i evitar alhora que les TIC s’utilitzin tan sols coincidint amb la realització d’un crèdit variable o d’una assignatura específica. En aquesta línia proposem:

§         Intentar minimitzar la relació entre aprenentatge del funcionament de l’ordinador i aula d’informàtica, tot augmentant d’una manera important el nombre d’àrees d’ensenyament que utilitzen les TIC, excessivament concentrades actualment en l’àrea de llengua i tecnologia.  

§         Promoure la cooperació i el treball en equip en utilitzar les TIC. El percentatge d’alumnes que utilitzen l’ordinador en solitari és molt elevat. Si l’ordinador és una tecnologia que pot promoure per ella mateixa el treball individual, valdria la pena que des de l’escola se n’intentés promoure un ús més cooperatiu. En aquesta línia proposem:

  §         Fomentar, promoure i esperonar la participació dels centres educatius en projectes telemàtics cooperatius, amb la intenció de demostrar la viabilitat de l’ús de les TIC emprades integralment en el currículum de l’alumne.  

§         Oferir als alumnes que no disposen d’ordinador o d’Internet una solució per a evitar la minva d’oportunitats en l’aprenentatge. En aquesta línia proposem:

  §         La necessitat de rendibilitzar l’aula d’informàtica fora de l’horari lectiu, oferint la possibilitat de cobrir les necessitats d’alumnes que, per qüestions socials o econòmiques, no disposen d’equipament informàtic a casa seva.
 

§         Cal que la biblioteca esdevingui un espai on les TIC tinguin una presència important, a causa de l’augment de la importància d’Internet com a font de cerca d’informació.

§         Cal estimular l’ús de les TIC a les llars dels alumnes i augmentar-ne la interconnectivitat per mitjà de la cooperació entre alumnes d’altres centres o del mateix. El baix nombre d’alumnes que utilitzen el xat o el correu electrònic per a la seva educació amb relació al lleure fa pensar que es tracta de tecnologies que han penetrat en els costums dels alumnes, però que no s’han incorporat a la seva tasca escolar. En aquesta línia proposem:

  §         Augmentar l’ús de les TIC a totes les àrees, tot participant en projectes cooperatius entre diferents centres, amb especial orientació a donar una motivació suplementària a l’alumne, permetent-li treballar i intercanviar informació des de casa.



Relatives als pares

§         Cal que els pares (i també els docents) vetllin per un correcte ús d’Internet i no deixin d’acompanyar els seus fills o alumnes en la navegació per la xarxa. En aquest sentit, recomanem les pautes de conducta següents dictades per la Fundació Catalana per a la Recerca:  

§         Explicar als fills que si en una pàgina web se sol·liciten dades personals, no en donin, que vigilin quin tipus de web és i que ho comentin amb els pares o tutors.  

§         Procurar no donar dades de comportament ni divulgació d’aquest tipus d’informació a persones que es connectin a la xarxa per mitjà dels xats o grups de discussió.  

§         Aconsellar-los que utilitzin una adreça de correu electrònic gratuïta, perquè si els inunden amb missatges escombraria, missatges ofensius o intimidatoris, puguin canviar-la.  

§         Explicar-los els perills de citar-se amb persones que hagin conegut a la xarxa.  

§         Si s’ha instal·lat un programa de filtratge de continguts o s’ha utilitzat l’eina de desactivació del navegador, explicar-los-en la utilitat i per què s’ha de mantenir.  

§         Convèncer-los que no es tracta d’envair la seva intimitat, ni d’exercir una tasca de censura, sinó una protecció davant la quantitat de casos ocorreguts (violacions, assassinats, etc.).  

§         Insistir-los que la xarxa és una font inesgotable de coneixement i que el seu bon ús és quelcom que beneficia tothom i una bona eina per a ajudar-los en els seus estudis. Que també pot ser una via d’ampliar les seves amistats o distraccions, però que hi ha altres camins per a fer-ho.  

§         Si creen pàgines web, que en vigilin el contingut, les fotos i la informació personal que hi han inserit.