Conclusions
- Apreciem
una diferenciació molt clara entre la percepció de l’ús que
es fa de les TIC a l’educació primària, a l’ensenyament
secundari obligatori i al batxillerat, amb una manca d’integració
de les TIC dins les diferents matèries, sobretot a l’ensenyament
secundari obligatori i al batxillerat.
- A
mesura que l’alumne d’educació primària avança de nivell,
augmenta la importància que les TIC tenen en el seu procés d’aprenentatge.
- Als
centres concertats d’ensenyament secundari obligatori veiem
més hores d’ús de les TIC sense que puguem deduir d’aquest
fet una major integració de l’ús de les TIC en el
currículum.
- Els
alumnes tant d’educació primària com d’ensenyament
secundari obligatori utilitzen de manera constant l’aula d’informàtica
per a aprendre a fer funcionar el maquinari i programari com a
primera opció d’ús de les TIC.
- Les
classes a l’aula d’informàtica no estan basades en la
clàssica concepció d’explicació de la matèria per part del
docent mentre l’alumnat escolta.
- Detectem
un nombre lleugerament superior d’alumnes de centres
concertats que es connecten a Internet, sobretot si ens fixem en
l’ús per a lleure.
- A
mesura que avança el nivell educatiu de l’alumne detectem una
pèrdua constant d’importància de l’acompanyament del
mestre, que és substituït per l’acompanyament d’amics i de
companys.
- A
educació primària, el major esforç per fomentar l’intercanvi
d’informació mitjançant xats o correu electrònic el fa l’escola
pública.
- Constatem
una pèrdua d’importància de l’aula d’informàtica com a
element de cerca d’informació un cop començat l’ESO.
- L’especialització
de la biblioteca en la consulta de llibres i la seva relativa
informatització fa que la biblioteca esdevingui, bàsicament,
un centre de cerca d’informació amb llibres.
- La
necessitat de cerca d’informació i l’hàbit de cercar-la a
casa és superior entre els alumnes de centres concertats que
entre els alumnes de centres públics d’educació primària.
- L’ús
que els centres públics i concertats fan de les biblioteques
per a aconseguir informació presenta diferències: és similar quant
al volum final si comparem la titularitat del centre; però, si
comparem l’educació primària amb l’ensenyament secundari
obligatori, apreciarem considerables diferències: les visites a
la biblioteca es redueixen a la meitat a l’ESO.

Relatives als pares
§
Des de 1r d’ESO, la influència, el control i l’assessorament
dels pares i de les mares respecte a l’ús de les TIC baixa de
manera constant.
§
El factor del sobrecost mensual que representa la
factura telefònica i la por de l’accés a xats i webs per a
adults encara fa que hi hagi famílies que s’ho pensin dues
vegades abans de tenir l’equip connectat a Internet.
- Un
alt percentatge d’alumnes tenen ordinador a casa. I, a més,
la progressió augmenta a mesura que augmenta l’edat de l’alumne
i, per tant, el nivell educatiu on es troba.
- Només
el 12% dels alumnes no disposen d’ordinadors ni d’Internet a
casa, o a casa d’amics o familiars.
- Trobar
un alumne amb una gravadora o un DVD a casa és més fàcil
entre els alumnes de cicle mitjà d’educació primària,
símptoma de la recent adquisició dels equips informàtics.
- El
fet que el jovent utilitzi les TIC amb finalitats lúdiques és
molt positiu i no ens ha de fer por, perquè ja faran quan
calgui el salt cap a altres tipus d’utilització (de la
mateixa manera que si un nen llegeix còmics és un inici per a
passar a un altre tipus de lectures, si s’escau).
- A
mesura que avancen els cursos a educació primària, augmenta el
nombre d’alumnes que, almenys una o dues vegades a la setmana,
utilitzen l’ordinador.
- Una
mitjana d’un 71% d’alumnes d’ensenyament secundari
obligatori i batxillerat es connecten a xats en el temps lliure.
- Hi
ha un percentatge menor però força significatiu d’alumnes
que han adaptat un instrument com el xat a les seves necessitats
educatives.
- L’augment
progressiu de l’ús en solitari d’Internet és una
tendència a mesura que augmenta l’edat de l’alumne.
- Les
preferències dels alumnes se situen en la cerca d’informació
per Internet des del cicle superior d’educació primària.
- Els
alumnes valoren des de 2n d’ESO com a millor l’aprenentatge
amb llibres. I a mesura que augmenta el nivell educatiu de l’alumnat,
augmenta la distància que separa l’aprenentatge amb llibres
de l’aprenentatge amb les TIC.
- A
la immensa majoria d’alumnes els agrada estudiar amb l’ordinador.

Relatives a l’ús de les TIC
§
La presència d’Internet en els processos de cerca
d’informació no ha anul·lat la cerca bibliogràfica, però l’ha
relegada a un segon terme en quasi tots els cursos i freqüències d’ús.
§
És habitual l’ús de les TIC per al treball de
les llengües, però no és el cas de la literatura (castellana i
catalana).
§
La necessitat d’informació augmenta
considerablement a batxillerat i és coberta majoritàriament per
Internet, sobretot quan aquesta cerca d’informació es fa
diàriament.
§
Els índexs de cerca d’informació diària o
setmanal són baixos:
un
15% dels alumnes cerquen cada dia la informació als llibres i a
Internet, mentre que una mitjana d’un 50% cerquen la informació
als llibres i a Internet una o dues vegades a la setmana.
§
La facilitat de trobar informació que ofereix
Internet no ha fet augmentar els índexs de cerca d’informació.
§
La realització de deures i exercicis a l’escola
no es manté al llarg del cicle educatiu de l’alumnat de manera
constant i tendeix a substituir l’ús d’aquestes activitats del
centre educatiu a casa.
§
La incidència dels jocs a l’ensenyament secundari
obligatori i batxillerat és mínima.
Línies
d’actuació
§
Vetllar perquè els docents i els centres educatius
utilitzin de manera més homogènia les TIC.
§
Caldria definir quines són les competències o
utilitzacions de les TIC amb relació al que es fa o es pot fer a
cada àrea de coneixement i definir clarament la responsabilitat que
té en aquest aspecte cada professor de cada nivell i matèria.
§
El coordinador d’informàtica pot esdevenir un animador i
un estímul per al centre: fent propostes, presentant materials i
aplicacions noves a la resta de professorat...
§
La formació ha de tenir un paper rellevant i ha de
fer-se des dels mateixos centres i a un nombre significatiu de
docents. I, a més, ha d’estar contrastada amb la seguretat que
els equipaments dels centres tindran un rendiment pedagògic
suficient.
§
En la formació inicial i permanent de mestres i professors
cal introduir les TIC en la manera de treballar els continguts (a
nivell adult) i en la metodologia, més que no pas fer cursos
específicament d’utilització de maquinari i programari.
§
Cal que els docents aprofundeixin en els usos pedagògics
de la informàtica, paral·lelament al coneixement de les eines, la
qual cosa hauria de produir canvis en la formulació de la pràctica
educativa.
§
Cal enfortir el paper dels docents quant a l’aprenentatge
utilitzant Internet.
§
Aquest ús s’hauria d’intensificar més a l’ensenyament
secundari i a batxillerat, amb una major exigència en l’ús de
les TIC per tal d’equilibrar més l’ús de les TIC a educació
primària i a ensenyament secundari.
§
Intentar minimitzar la relació entre aprenentatge
del funcionament de l’ordinador i aula d’informàtica, tot
augmentant d’una manera important el nombre d’àrees d’ensenyament
que utilitzen les TIC, excessivament concentrades actualment en l’àrea
de llengua i tecnologia.
§
Promoure la cooperació i el treball en equip en
utilitzar les TIC. El percentatge d’alumnes que utilitzen l’ordinador
en solitari és molt elevat. Si l’ordinador és una tecnologia
que pot promoure per ella mateixa el treball individual, valdria
la pena que des de l’escola se n’intentés promoure un ús
més cooperatiu. En aquesta línia proposem:
§
Fomentar, promoure i esperonar la participació dels
centres educatius en projectes telemàtics cooperatius, amb la
intenció de demostrar la viabilitat de l’ús de les TIC emprades
integralment en el currículum de l’alumne.
§
La necessitat de rendibilitzar l’aula d’informàtica
fora de l’horari lectiu, oferint la possibilitat de cobrir les
necessitats d’alumnes que, per qüestions socials o econòmiques,
no disposen d’equipament informàtic a casa seva.
§
Cal que la biblioteca esdevingui un espai on les TIC
tinguin una presència important, a causa de l’augment de la
importància d’Internet com a font de cerca d’informació.
§
Cal estimular l’ús de les TIC a les llars dels
alumnes i augmentar-ne la interconnectivitat per mitjà de la
cooperació entre alumnes d’altres centres o del mateix. El baix
nombre d’alumnes que utilitzen el xat o el correu electrònic
per a la seva educació amb relació al lleure fa pensar que es
tracta de tecnologies que han penetrat en els costums dels alumnes,
però que no s’han incorporat a la seva tasca escolar. En
aquesta línia proposem:
§
Augmentar l’ús de les TIC a totes les àrees, tot
participant en projectes cooperatius entre diferents centres, amb
especial orientació a donar una motivació suplementària a l’alumne,
permetent-li treballar i intercanviar informació des de casa.

Relatives als pares
§
Cal que els pares (i també els docents) vetllin per
un correcte ús d’Internet i no deixin d’acompanyar els seus
fills o alumnes en la navegació per la xarxa. En aquest sentit,
recomanem les pautes de conducta següents dictades per la Fundació
Catalana per a la Recerca:
§
Explicar als fills que si en una pàgina web se
sol·liciten dades personals, no en donin, que vigilin quin tipus de
web és i que ho comentin amb els pares o tutors.
§
Procurar no donar dades de comportament ni
divulgació d’aquest tipus d’informació a persones que es
connectin a la xarxa per mitjà dels xats o grups de discussió.
§
Aconsellar-los que utilitzin una adreça de correu
electrònic gratuïta, perquè si els inunden amb missatges
escombraria, missatges ofensius o intimidatoris, puguin canviar-la.
§
Explicar-los els perills de citar-se amb persones
que hagin conegut a la xarxa.
§
Si s’ha instal·lat un programa de filtratge de
continguts o s’ha utilitzat l’eina de desactivació del
navegador, explicar-los-en la utilitat i per què s’ha de mantenir.
§
Convèncer-los que no es tracta d’envair la seva
intimitat, ni d’exercir una tasca de censura, sinó una protecció
davant la quantitat de casos ocorreguts (violacions, assassinats,
etc.).
§
Insistir-los que la xarxa és una font inesgotable
de coneixement i que el seu bon ús és quelcom que beneficia tothom
i una bona eina per a ajudar-los en els seus estudis. Que també pot
ser una via d’ampliar les seves amistats o distraccions, però que
hi ha altres camins per a fer-ho.
§
Si creen pàgines web, que en vigilin el contingut,
les fotos i la informació personal que hi han inserit.