 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||
 |
 |
||
|
|||
|
|||||||||
 |
L'equipament informàtic dels centres L’aula d’informàtica als centres Centres de Primària Els centres d’educació primària habitualment
disposen d’una aula composada per ordinadors multimèdia Pentium II als quals cal
afegir les antigues dotacions en aquells centres que han decidit afegir-les a
l’actual aula, concentrador (hubs), impressores, escànner, i router, amb el
programari educatiu corresponent. Centres de Secundària i/o Batxillerat Pel que fa als Centres de Secundària i/o Batxilerat, estan dotats amb aules integrades per un ordinador servidor de xarxa local, entre vuit i tretze ordinadors multimèdia (segons la grandària de l’Institut), i un conjunt de perifèrics de treball format per impressora i un escànner. Un subconjunt d’aquesta aula format per dos
ordinadors, una impressora i els laboratoris portàtils d’àudio estan
específicament destinats a potenciar l’ensenyament de llengües estrangeres, podent
contemplar-se com una "aula d’idiomes autònoma" diferenciada dins el
conjunt de l’aula. Centres mixtes (Primària i Secundària) Aquests centres disposen de la dotació promoguda per Educàlia (2 ordinadors Pentium amb impressora i connexió a Internet) i de la pròpia producte de l’adquisició de maquinari actualitzat que, en línies generals, és format també per a ordinadors Pentium I i II i amb l’afegit provinent de l’aprofitament dels ordinadors amb processadors 386 i 484. Respecte a la forma d’adquisició dels ordinadors, és la compra directa per part del centre concebuda com a inversió en maquinari la situació més habitual. Però hi ha altres possibilitats, entre les quals destaquem:
Una de les característiques pròpies d‘aquests centres és que existeix una continuïtat entre la Primària, l’ESO i el Batxillerat. Aquesta continuïtat, pot fer que els recursos informàtics disponibles siguin compartits amb l’objectiu d’optimitzar-los, podent caure en un risc de sobreexplotació de l’aula d’informàtica. Aquesta sobreexplotació implicaria que pot no haver-hi prou hores a l’aula d’informàtica per a poder donar sortida a totes les necessitats de l’alumnat de tots els nivells. Degut a que tant a Secundària com al Batxillerat hi ha
normalitzada la presència de crèdits variables i que aquests poden ser fàcilment
adaptables per a ensenyar informàtica, de vegades pot passar que es pugui prioritzar de
facto l’educació secundària en utilitzar l'equipament informàtic dels centres. Els
espais restants són ocupats per a primària realitzant activitats complementàries
d'informàtica. Elements comuns Tants pels centres de primària i secundària com la majoria de mixtes, tenen connectats en xarxa local els seus ordinadors mitjançant un concentrador. Aquesta estructura, que permet compartir programes i recursos i optimitza el funcionament de l’aula, inclou també un router per a la connexió simultània de tots els ordinadors de l’aula a Internet, a través de la XDSI. L’aula inclou programari bàsic i d’aplicació, necessari per a un ús educatiu ampli i diversificat.
Els ordinadors treballen amb Windows 95 i Windows 98 (i els ordinadors amb processadors més antics, treballen en entorn Windows 3.1 i DOS), i porten instal·lats diversos elements de programari, incloent el paquet Microsoft Office 97, format pel processador de textos Word, el full de càlcul Excel, i el programa de presentacions PowerPoint; les eines de navegació per Internet, i una selecció de les aplicacions educatives presents al CD-ROM "Sinera 98" Els centres, a través d’Educàlia compten amb la instal·lació d'una línia telefònica per a usos telemàtics (de Xarxa Digital de Serveis Integrats, XDSI, o de Xarxa Telefònica Commutada, XTC), per a connectar a Internet els ordinadors indicats i els altres que els centres vulguin afegir-hi. La instal·lació i utilització d'aquesta línia és gratuïta durant dos anys per a les trucades dirigides als serveis Infovia Plus, de Telefónica, a partir de les quals el centre docent podrà dirigir-se a la Comunitat Educativa Virtual, a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, i a través d'aquesta als serveis d'Internet que precisi per a les activitats educatives, o al proveïdor de serveis Internet alternatiu al que tingui accés. Les característiques de l’equipament també són
molt similars en tots els casos. De fet no hi ha cap escola amb una dotació inferior als
Pentium II ni sense connexió a Internet.
L’aula d’informàtica Els equipaments instal·lats constitueixen alhora una
eina de treball i documentació, amb especial èmfasi en la comunicació amb els serveis
de telecomunicacions educatives, i un nucli al que poden connectar-se d'altres equipaments
informàtics disponibles o que es disposin en el futur, Per aquestes raons, els
equipaments són ubicats en un espai en el que es pugui dur a terme de forma adequada el
treball curricular en general, i, alhora, dur a terme consultes telemàtiques educatives:
l’aula d’informàtica. No hi ha cap centre participant a la mostra que no
concentri els ordinadors a l’aula d’informàtica. La biblioteca La informatització de la biblioteca no resulta ser una
prioritat per part dels centres; normalment, si n’hi ha d’ordinadors, és un 486
i està en procés d’instal·lació del catàleg. El volum de feina que representa
introduir la informació dels llibres fa que sigui una tasca realitzada poc a poc.
La sala de professors Comença a ser un espai amb una dotació
d’1 ó 2 ordinadors amb impressora per a que els professors puguin fer els seus
treballs o posar les notes
Adequació de
l’equipament a les necessitats dels centres La qualitat de l’equipament La informàtica no ha entrat als centres amb la darrera generació d’ordinadors. Ni tampoc ha intensificat el seu ús amb l’evolució natural de l’equipament informàtic. L’ús de la informàtica ha esdevingut una eina que, poc a poc –per a uns amb més lentitud que per a d’altres- ha penetrat en el teixit educatiu de Catalunya. Des d’aquest punt de vista no podem parlar d’una recent incorporació de nous ordinadors que vingui imposada a tenor de l’avanç de noves versions de programes educatius que facin imprescindible la darrera i més puntera actualització per a poder utilitzar al màxim totes les potencialitats d’aquest software educatiu. I això no és així en funció dels següents aspectes:
Aquestes impressions resten, però contrarestades i matisades quan els ordinadors són utilitzats en tres entorns complementaris: la el treball en xarxa, les connexions a Internet i l’ús de la videoconferència. És, precisament en aquestes situacions, quan detectem més dificultats per part dels centres. I són aquestes dificultats les que fan malbaratar una bona part del temps, energies i desànims dels responsables d’informàtica dels centres. Aquestes dificultats venen, principalment de:
Arribar així a utilitzar la videoconferència com a un recurs més del centre és qüestió de temps. Encara només una part poc significativa dels centres ha realitzat experiències pilot amb videoconferències, però tant les dificultats tècniques (des de la correcta configuració fins a aspectes com la coordinació d’horaris amb els altres centres europeus) com la lentitud en la transmissió de veu i imatge fan que molts centres esperin que la tecnologia (a través de bandes més amples que permetin una major fluïdesa en la transmissió de les imatges) solucioni aquests problemes. D’altra banda, la possibilitat de llogar a Telefònica una sala de videoconferències per a comunicar-se amb els centres resulta encara molt cara i obliga als centres situats a comarques a fer un desplaçament que no ajuda a que aquest recurs sigui vist com a òptim. Per a acabar d’entendre aquesta situació, podem
assenyalar que realitzar videoconferències representa un ús més intensiu dels
ordinadors i, de la telemàtica. Degut a que molts centres encara han de treure més
rendiment de la seva dotació, podem concloure que encara tenen prou marge com per a
explorar territoris verges en el camp de la telemàtica (Internet, correu electrònic,
xats, debats virtuals...). Dotació Certament no existeix una definició de número adequat d’ordinadors a l’escola: dependrà tant del nombre d’alumnes en el centre com de la intensitat de l’ús que se’n faci d’ells. Des d’aquest punt de vista, la majoria dels centres tenen unes aules d’informàtica d’entre 10 i 20 ordinadors a les quals assisteixen els alumnes amb normalment un alumne per màquina (malgrat que de vegades pot haver-hi fins a dos). La proporció sembla correcta però sempre que funcioni sota dues premisses:
El reciclatge del
maquinari obsolet Actualitzar maquinari actualment suposa la compra d’un nou ordinador sigui per via de la dotació de programes institucionals (Argo, Educalia), sigui per a la pròpia adquisició dels centres. És, però, quan es produeix aquesta actualització, que sorgeix la qüestió de què fer amb els ordinadors que han quedat tecnològicament més desfasats ara mateix (els 386 i els 486). Els centres han donat diferents respostes davant aquesta
situació, que pot resumir-se en els següents punts: Retirada del maquinari Alguns centres que han optat per retirar el maquinari tecnològicament més desfasat (processadors 286, 386 i 486). Aquesta retirada té avantatges i inconvenients, entre els que destaquem: Disminució dels problemes de funcionament dels ordinadors en xarxa Ritme més unificat del treball dels alumnes en evitar
esperes innecessàries quan s'utilitzen ordinadors amb diferents processadors Inconvenients
Altres centres han optat per a instal·lar el maquinari més obsolet dins les diferents aules per a ser utilitzat en programes Clic (primària) o de dibuix. Igualment trobarem els avantatges i inconvenients d’aquesta estratègia: Una major facilitat en el contacte entre el mestre i la informàtica de
forma més natural Inconvenients La reubicació del maquinari dins les aules tampoc assegura un major ni millor ús per part dels mestres. Representa en molts casos una aposta per a habituar a docents i alumnes a usar la informàtica, però com tota aposta té el risc que l’ordinador no sigui utilitzat. Els problemes de seguretat que pot haver-hi dins les aules (l’aula d’informàtica normalment està ben tancada i custodiada i les altres aules no necessàriament) dificulta la inserció d’ordinadors a les aules convencionals. Els programes informàtics més moderns no poden ser
utilitzats, fent que la pedagogia vagi per darrera de la tecnologia de manera molt
evident. Reutilització Dins l’aula d’informàtica o en altres aules, connectats en xarxa amb la resta d’ordinadors amb un resultat més que acceptable, aspecte que té com a avantatges i inconvenients: Avantatges Eliminar l’hora
complementària que es pot fer amb els alumnes que no abans no cabien a l’aula
d’informàtica
Augment de les possibilitats de que els ordinadors més antics connectats a la xarxa puguin patir un nombre més elevat d’avaries, aspecte que bloquejaria una part de la xarxa.
Grau d’aprofitament extern dels recuros
informàtics Les escoles encara disten molt de ser uns equipaments suficientment aprofitats en horari no escolar. De fet, entre les 17h de finalització de classes (almenys a primària) i les 20h ó 21h hi ha un espai de temps en què les aules d’informàtica no són utilitzades o només són ocasionalment utilitzades per part de professors que fan alguna recerca per mitjà d’Internet o el coordinador d’informàtica que realitza el manteniment. Els centres de secundària tenen un horari més ampli i, per tant, una major utilització de l’aula d’informàtica. De fet, però existeixen algunes activitats responsabilitat d'altres institucions. Com, per exemple:
La motivació per a que no s’ampliï l’ús social dels ordinadors és variada:
Constància temporal
en el ritme d’adquisició del maquinari En termes generals no existeix una planificació en els centres d’adquisició de maquinari o programari. És ben cert que en els centres públics la dotació ve donada per la voluntat de l’Administració d’actualitzar el maquinari (Argo I i II) i que les possibilitats d'adquisició són limitades. El fet, però, que no existeixi una planificació en la millora del material, no vol dir que no es faci aquesta millora. Hi és; gradualment els centres amplien memòria, milloren els discos durs, plaques base... i, evidentment, reposen el material necessari per a l’ús de l’aula: tinta, ratolins, teclats... Però aquesta actualització no és fruit d’una planificació en prospectiva que afecti més d’un curs. Així, per exemple, no existeix cap pla que faci incidència a les futures necessitats del centre a través d’una planificació de l’ús que poden fer les diferents àrees. Si hi hagués aquesta planificació, podríem preveure necessitats d’adquisicions en un termini de dos o tres anys, esglaonar i racionalitzar la despesa, a la vegada que serviria per a conèixer en tot moment l’ús dels ordinadors en el centre per part de les diferents àrees. La situació actual n’és una altra: es fa una actualització que ve donada pel bagatge del centre en l’ús del maquinari; es milloren els equips bé quan hi ha possibilitats pressupostaries o be quan hi ha necessitat fruit de l’ús que es fa de l’aula d’informàtica. Diverses poden ser les causes que afavoreixen la manca de planificació:
La dotació
pressupostària del centre Certament lligat al darrer punt tractat és el de la dotació pressupostaria. En la pràctica totalitat dels casos, és inexistent o està per sota de les 150.000 pts. La qual cosa no vol dir que no hi hagi despesa en informàtica. Simplement vol dir que aquesta està en funció de les necessitats més urgents (sigui de material fungible, sigui de reparacions urgents o de canvi urgent d’equip perquè s’ha espatllat) La realitat marca el fet que la despesa en informàtica resulta cara: les inversions han de ser constants (la renovació d’equips hauria de fer-se cada dos ó tres anys) i de vegades la informàtica és vista com a una despesa convenient però no imprescindible des d’un punt de vista pedagògic. Es a dir, hi ha consens generalitzat que tots els alumnes coneguin i sàpiguen utilitzar un ordinador, però no aquest consens ja no és tan fort quan valorem la necessitat que s’ensenyi en totes les àrees del disseny curricular amb l’ajut de les TIC amb totes les necessitats que genera un ús tan intensiu de les mateixes. Fruit d’aquesta concepció sorgeix la realitat que,
actualment, una aula d’informàtica pugui ser utilitzada només per a mitja classe o
que la ratio de alumnes/ordinador sigui encara massa alta degut a que en general no hi ha
prou ordinadors com per a que hi assisteixi tota la classe a la vegada.
Els problemes derivats
de l’ús del maquinari En línies generals els centres no pateixen de greus problemes derivats de l’ús de la informàtica. Podríem resumir la situació com segueix:
|
||||||||
