L’ús de la informàtica als centres

L’ús de la informàtica en qualsevol centre té almenys tres vessants, tres possibilitats d’utilització que són complementàries en sí mateixes i, de fet, conviuen en tots els centres:

• L’ordinador vist com a finalitat en sí mateix: és el que podríem anomenar "aprendre informàtica": parts d’un ordinador, entorn Windows, aprendre a usar un processador de text...

• L’ordinador vist com a una eina:correspon a la concepció més utilitarista d’ "usar la informàtica": fer una carta i aprendre així un processador, fer un dibuix per a la revista del centre i aprendre a utilitzar un programa de dibuix...

• L’ordinador vist com a un recurs pedagògic: que pot ser aplicat per a aprendre des de matemàtiques fins a socials i tant per a reforçar coneixements com per a ampliar-los.

D’alguna forma són tres concepcions que corresponen sens dubte a tres formes que poden representar una evolució en la concepció de la màquina "ordinador". Primer resulta un element desconegut que cal conèixer per a dominar (opció A). Un cop dominat, podem aprendre a fer coses útils amb ell (opció B) i només quan sabem què podem fer amb ell, pot convertir-se en un element amb el que interactuem (opció C).

Doncs bé aquest esglaonament pot també apreciar-se en els centres quan utilitzen els ordinadors. Així, és en el Cicle Inicial de primària quan els alumnes aprenen a utilitzar el ratolí, a conèixer la màquina...Des d’aleshores i durant el cicle mitjà i superior conviuen paral·lelament les opcions B i C amb les variants de ser o no la mateixa persona qui les imparteix (ordinador com a eina el responsable d’informàtica i ordinador com a recurs el mestre de cada curs).

I pel que fa referència a Secundària, generalment els crèdits variables giren al voltant de 3 eixos:

• Internet
• Paquet integrat Office
• Multimèdia

Programari utilitzat

Quan analitzem els programes que utilitzen els centres, trobem molta uniformitat degut d’una banda a la tasca realitzada pel Departament d’Ensenyament en favor d’unificar i estandaritzar l’aprenentatge de programes informàtics (recordem l’evolució patida des del Framework fins a l’estàndard Word passant per a l’Amipro i en l’apartat més pedagògic, l’entorn Clic ha permès la creació unificada de diferents programes pedagògics).

Però també trobem una gran i lògica uniformitat en l’ús que es dona als ordinadors si més no en una primera etapa: s’empren per a escriure i per a dibuixar. Aquestes són les utilitats informàtiques i habilitats bàsiques que un alumne haurà adquirit quan acabi la primària. I ambdues suposen, òbviament, que l’alumne haurà adquirit destresa i coneixement en l’ús d’un ordinador.

I, per suposat, haurà utilitzat una varietat de programes que li serviran per a ampliar o reforçar coneixements del seu currículum. Aquí tenim un llistat de programes que poden ser trobats en qualsevol centre d’Educació Primària:
 

Els programes educatius

El Clic és un programa que permet crear activitats de diferents tipus i d’acord als continguts que interesen. La última versió fins i tot permet fer dictats (pot gravar-se un text que el mestre pot llegir i després l’alumne/a ha d’escriure a mesura que la màquina dicta).

Hi ha creades quasi bé 1800 activitats en català, però també en castellà, en gallec, en euskera, etc. Fer una relació exhaustiva de totes és una mica imposible, però si que poden dir que hi ha per tots els nivells, per totes les materies, i fins i tot curiositats. (veure Annex)
 

Els programes de gestió 

L’estudi dels programes de gestió específics que millorin la capacitat organitzativa del centre (sigui en les qualificacions dels alumnes o en la gestió administrativa del propi centre) no és objecte d’estudi en aquest informe, motiu pel qual no en fem referència, relegat a propers informes l’avaluació dels resultats obtinguts. 
 

Els docents i la utilització del programari dins cada àrea

Val a dir, per començar, que l’ús que els docents de la mostra fan de programari per a reforçar o ampliar els seus crèdits encara és limitat. No vol dir que no n’hi hagi, d’ús. Certament que hi ha experiències de docents que són un camí a seguir. I en aquest sentit, la seva experiència representa una oportunitat per demostrar la validesa de l’ús de les noves tecnologies a l’escola.

És, des d’aquest punt de vista, que no podem parlar d’àrees d’ensenyament que siguin més o menys aptes per a introduir i utilitzar la informàtica. Hem de parlar de docents amb més o menys predisposició a utilitzar la informàtica dins la seva aula. Les causes d’aquesta situació poden ser vàries. Citarem, entre d’altres :

• La visió de que les innovacions creen problemes i són difícils de dur a la pràctica, generem molt de treball, provoquen incerteses i no necessàriament resolen problemes educatius de forma eficaç.

• Els processos de canvi generen recel, exigeixen creure en ells i tenir-ne motivació i un recolzament actiu que de vegades no hi és.

• La informàtica no elimina el fracàs escolar i garanteix la qualitat en l’ensenyament

• El professorat ha de canviar d’actitud en utilitzar els ordinadors i això crea incertesa sobre el seu paper 

• El temps de preparació i requeriments de formació del professorat fa que l’ús de les TIC no resulti rendible

Va a dir, però, que això no vol dir que el professorat no utilitzi els ordinadors. La facilitat amb que molts centres ha distribuït ordinadors a les sales de professors ha aconseguit que molts docents utilitzin els ordinadors per a preparar classes i, fins i tot, per a fer recerques en Internet. En aquest sentit, molts docents estan donant un pas que feia uns anys no havien fet: incorporar com a eina d’ús habitual un instrument que fins ara era un gran desconegut.

Només quan s’utilitza un instrument es coneix primer les possibilitats d’ús i després s’exploren les potencialitats d’aplicacions innovadores. De nou tornem a trobar una estratègia per a augmentar l’ús dels ordinadors entre el professorat (recordem que situar ordinadors a les aules havia estat la primera). I aquesta voluntat de posar a l’abast de tots els professors la possibilitat d’utilitzar els ordinadors respon a una clara voluntat tant per part de l’Administració com per part dels claustres dels centres de no imposar l’ús dels ordinadors a les aules. Ni tan sols és una qüestió de convèncer. Serà sempre a través del propi convenciment del docent que l’ús de la informàtica pot ser positiu per a l’educació de l’alumnat.
 

Àrees curriculars 

La informàtica és una eina que pot ser utilitzada per a qualsevol àrea del disseny curricular. Des d’aquest punt de vista trobem usos de la informàtica en totes les àrees. Cert és que, com ja hem avançat, no podem parlar d’àrees més o menys sensibles a l'ús de la informàtica sinó de docents que estiguin més o menys familiaritzats amb l’ús de la informàtica. I des d’aquesta òptica, remarquem que podem trobar-nos amb diferents situacions segons el nivell educatiu:
 

Educació primària (centres públics i concertats)

En general la informàtica és utilitzada en totes les àrees del disseny curricular, però sempre que parlem d’un ús complementari: de reforç o ampliació. Es a dir, que de forma general la informàtica no és una eina d’ús habitual dins la classe. És més aviat una eina més pròpia de l’aula d’informàtica que de les diverses àrees curriculars. Així, es tracta d’un recurs que pot tenir dins dels centres tres nivells d’utilització:

• Ús planificat des de principi de curs, integrat dins el normal funcionament de l’aula, utilitzat de forma conscient com a una eina més per a fer entenedora una matèria, amb regularitat d’utilització i treball prèviament preparat per part del docent.

• Ús esporàdic a l’aula d’informàtica entès com una possibilitat de motivació de l’alumnat o per a trencar el ritme monòton de les classes i que no suposa ni planificació ni continuïtat.

• Ús integrat dins el funcionament de l’aula d’informàtica: utilitzant l’aula a les hores assignades complementàries. És en aquest espai a on els alumnes poden utilitzar l’aula tant per a aprendre programari com per a utilitzar aplicacions pedagògiques amb la visió d’ampliar o reforçar continguts. 

Val a dir que aquesta darrera forma de utilitzar la informàtica per part dels centres és la més habitual. Aquest sistema té avantatges i inconvenients, entre els que destaquem:
 

Avantatges:

• Dona la possibilitat que una sola persona centralitzi tot el tracte amb els ordinadors. Es a dir, que un mateix docent sigui l’encarregat tant de fer la iniciació a la informàtica a tots els alumnes de Primària del centre com que aquesta mateixa persona sigui l’encarregada de realitzar el reforç o ampliació de matèries a les hores complementàries en les quals els alumnes visiten l’aula d’informàtica

• Possibilita un major control del maquinari en ser només una persona l’encarregada de tractar amb els ordinadors, evitant així tant la dilució de responsabilitats com els diferents criteris que podrien tenir diferents docents quant a configuracions i tracte amb el maquinari.

Inconvenients:

• No afavoreix ni l’accés ni el compromís de la resta del claustre, doncs els docents que no tenen tendència a usar la informàtica tenen el camí fàcil per a continuar sense fer-la servir, doncs ja hi ha una persona que fa aquesta feina. Ajuda a descarregar responsabilitats d’ús.

• Requereix d’una forta coordinacióentre tots els docents del centre, doncs la persona que fa el reforç de totes o algunes àrees no té necessàriament per què ser el tutor/a del grup d’alumnes que visiten l’aula d’informàtica. No té per què conèixer ni les necessitats pedagògiques d’aquest grup d’alumnes (qui i què necessita reforçar). Així, si no hi ha coordinació, l’hora de reforç/ampliació d’informàtica pot quedar-se reduïda a la utilització no adequada a les necessitats reals de cada alumne atenent al seu nivell. I per a que hi hagi aquesta coordinació es requereix d’un esforç afegit de reunions i de planificació per part del tutor/a del grup amb el responsable d’informàtica al voltant de les necessitats de cada alumne per a adequar-les al màxim a l’hora d’utilitzar l’ordinador de forma pedagògica. 

El currículum educatiu i la informàtica 

Les àrees més instrumentals en general reben una major atenció quant a l’ús de la informàtica:

• Les matemàtiques són la disciplina amb un ús més intensiu. I l’ús que majoritàriament se’n fa d’aquest recurs és el del reforç que està en consonància també amb l’ús que molts centres fan de l’aula d’informàtica concebuda com a un espai útil per a reforçar coneixements no assolits a l’aula "de forma tradicional".

• La llengua també té una forta intensitat d’ús tant a través de la realització d’exercicis de correcció gramatical com a través de la realització del butlletí o revista que és aprofitat tant per a utilitzar un processador de textos com per a ortografia i redacció.
• 
   

   
   
   

  Altres àrees amb especial utilització de la informàtica:

  l’educació artística: el dibuix ja és una utilització clàssica de l’ordinador i, fins i tot, representa en la major part dels centres de la mostra la porta d’entrada als alumnes al coneixement de la informàtica, en iniciar el seu aprenentatge amb ordinadors dibuixant.

Educació secundària i Batxillerat (centres públics i privats concertats)

La informàtica a l’educació secundària es vertebra majoritàriament a través de diferents crèdits variables. Com a exemple, podem citar els següents crèdits variables:

Programació amb Logo

Introducció a la informàtica

Dibuix assistit per ordinador

Multimedia

La Premsa a Internet

Paquet Integrat Ofice (Word, Acces, Power Point i Excel)

Autocad

Navegació per Internet

Vist així salta a la vista dos aspectes:

• La prevalència de l’ àrea de tecnologia entesa tant com la utilització de programari adient per a aquesta àrea (Autocad, Autosketx...) com a ubicació més adequada dels coneixements d’informàtica que s’imparteixen a Secundària i Batxillerat.

• La pràctica absència d’àrees que ofertin crèdits variables de la seva especialitat relacionats amb informàtica.

Pel que respecta a la utilització de la informàtica com a una eina més dins el disseny curricular de Secundària i Batxillerat, encara és molt baixa. En línies generals, el professorat de secundària encara ha de descobrir les avantatges de la informàtica aplicada a cada àrea. O fins i tot pot reclamar el dret de no utilitzar la informàtica, però basat en una experiència negativa o una avaluació de resultats amb què es pugui mesurar la ineficàcia d’aquesta eina. Les causes d’aquesta situació poden ser vàries. Entre d’altres:

• La manca de formació específica del professorat en informàtica a nivell d’usuari/a. Aquesta manca de formació genera en molt professorat inseguretat davant d’uns alumnes que, en molts casos, sí que en saben d’informàtica.

• El procés de canvis que ha viscut darrerament el professorat que ha fet que en molts centres l’aplicació de la Reforma sigui més prioritària que l’aplicació intensiva de la informàtica.

• La inèrcia que provoca una determinada forma de treballar en el BUP amb classes molt teòriques adreçades a un alumnat molt predisposat a l’aprenentatge i fetes per a uns professionals experts en una matèria (llicenciats) que ara, amb l’ESO es veuen en la necessitat d’utilitzar unes eines pedagògiques adreçades a un alumnat molt diferent del que estaven habituats. Des d’aquest punt de vista, la informàtica només és una eina més, però de ben segur que n’hi ha un munt de més per a implementar, experimentar i provar. Tot això requereix temps i de maduració.

Anàlisi de les activitats realitzades amb informàtica 

El tipus d’activitats que els centres poden fer amb els ordinadors ha anat augmentant progressivament a mesura que el maquinari millorava les seves prestacions. Així, fa només deu anys l’impuls d’Internet era inimaginable i el multimèdia es limitava als sorolls que emetia l’ordinador. D’altra banda, les possibilitats de comunicació tant escrita (e-mails) com visual (videoconferència) encara eren un somni. Avui tot això és, més o menys, una realitat, que podem concentrar en el següent catàleg d’activitats que realitzen els centres:

• Classes d’informàtica: és potser el recurs més antic: ensenyar a fer servir un ordinador és la base per a futurs usos i per a treure un major rendiment. En general, aquestes classes d’iniciació a la informàtica són ofertades tant a Primària com a Secundària (i molt menys ja a Batxillerat). El problema, però amb que molts centres es troben (sobretot a Secundària) és que els nivells que es pot trobar en una classe són molt diversos, degut a que hi ha alumnes que tenen ordinadors a casa amb un bagatge més que suficient i n’hi ha d’altres que no tenen la pràctica necessària.

• Assignatures amb usos d’informàtica: Tal com ja hem comentat, l’ús de la informàtica dins el disseny curricular tant a Primària com a Secundària no està interioritzat des del punt de vista que sigui un recurs utilitzable al mateix nivell que una pissarra o un llibre. Actualment la informàtica dins dels diferents crèdits té una funció de reforç o ampliació de matèria a partir de la realització d’exercicis o de consulta de material (en alguns casos a través d’Internet).

• Intercanvi d’e-mails: És una activitat relativament nova a la qual s’acullen sobretot aquells centres que realitzen algú intercanvi Comenius o bé alguna activitat que impliqui relació amb centres de l’estranger. Malgrat que hi ha centres que ja han dotat al seu alumnat amb correu electrònic, i que en certes ocasions representa un mitjà de comunicació entre els alumnes dels centres a on hi ha correu electrònic, la realitat és que l’ús amb intencionalitat pedagògica encara és lluny d’estar normalitzat. En aquest sentit, per exemple, àrees com les llengües estrangeres (anglès i francès) tenen un terreny verge que han d’explorar.

• Pojectes intercentres: Els centres que, en un moment o un altre de la seva vida han demanat participar en un projecte transnacional, han utilitzat de forma intensiva l’ordinador, tant per a relacionar-.se (correu electrònic) com per a enviar-se informació o per a publicar els resultats a Internet. Per tant, quan un centre s’interrelaciona amb un altre, la informàtica esdevé una eina imprescindible. Ara bé, aquesta realitat pot amagar una altra: que de vegades, en funció precisament del necessari ús dels ordinadors, els projectes poden ser escollits i responsabilitzats per part dels docents que tenen un compromís més palès amb les noves tecnologies.

• Revista electrònica: Molts centres (sobretot de Primària tant públics com privats concertats) ja la fan servir la informàtica per a fer la seva revista. I ha estat precisament la facilitat amb que es pot publicar per Web que ha animat a incloure-la com a una activitat susceptible de ser feta amb els ordinadors. A més, és plenament inserida dins el disseny curricular a través de l’àrea de Llengua i literatura i una oportunitat per a que tot el centre faci una activitat comuna. 

• Conferències virtuals: Ja hem comentat en un anterior apartat les dificultats que fa que molts centres encara no hagin incorporat aquesta activitat (veure apartat 1.2)

• Xats i fórums: De vegades els centres permeten que els alumnes entrin a participar en xats. La concepció és totalment lúdica i més aviat pot representar una oportunitat per a que l’alumne es familiaritzi amb entorns virtuals

• Recerca d’informació amb Internet: Tothom assumeix que Internet és una nova gran biblioteca (potser un xic desorganitzada, però la informació hi és). La recerca d’aquesta informació amb intenció pedagògica ha de representar un salt qualitatiu important en la nova "societat de la informació". Però actualment, aquest recurs és pobrament utilitzat a Primària (molt ocasionalment pot usar-se al cicle superior). Quant a Secundària i Batxillerat, és un recurs que en alguns centres pot utilitzar-se lliurement per part dels alumnes (a l’hora del pati o en tardes en les quals no hi ha classes), però no encara al nivell d’ús que es pot fer de la biblioteca del centre ni directament instrumentalitzat per part dels professors/es ( en alguna ocasió a través d’un crèdit variable o a través del crèdit de recerca a Batxillerat).

Les webs dels centres

La confecció de pàgines web és un fet inqüestionable que ha estat una de les aplicacions de la telemàtica que ha penetrat amb més força en el teixit educatiu. Pràcticament el 100% dels centres participants a la mostra en disposen d’una pàgina web i pràcticament tots els interlocutors entrevistats veuen la necessitat i oportunitat de que la web del centre existeixi.

Però aquesta unanimitat es trenca quan analitzem amb més profunditat tant la situació i desenvolupament de cada web com la visió que els centres tenen de la funció que ha d’ocupar aquest recurs telemàtic. Vegem-ho:
 

Visió que tenen els centres de la seva web

Molts centres ja comencen a fer servir la seva Web per a alguna cosa més que oferir dades administratives i fotografies del centre. L’ oportunitat de que la web sigui un aparador a on exposar treballs dels alumnes del centres és un poderós reclam (avui que els centres sembla que entrin a competir per a aconseguir els pocs fills nascuts) tant pels actuals com per a futurs pares. I també un fort estímul pels alumnes que poden així veure reflectit el seu treball més enllà de les parets del seu centre.

En resum, una pàgina web pot tenir bàsicament tres usos importants:

• Donar a conèixer el centreEl primer dels usos de la web és vist i aprofitat amb claredat per part de tots els centres. Normalment hi podem trobar les següents informacions:

Dades d’identificació del centre
Trets definitoris del centre
Activitats que s’hi realitzen
Informació sobre l’Ampa
Procés de matriculació
Recull d’imatges d’activitats del centre (colònies, festes...)
Fotografies del centre i de les activitats que s’hi fan
Informació de la ciutat del centre

Representa un mitjà eficaç per a donar a conèixer el centre tant a famílies que poden inscriure’s en un proper curs com per a donar-se a conèixer a la comunitat educativa en general. Des d’aquest punt de vista, l’ús de la web representa un èxit de la difusió de la informació del centre.

• Difondre les activitats dels alumnes del centre: Una gran majoria dels centres preveuen que a la web hi hagi publicats treballs i activitats del centre, entre els quals destaquem:

La revista escolar
Treballs i dibuixos d’activitats extraordinàries (St. Jordi, Nadal, Carnestoltes...)
Treball de diferents àrees del currículum

Des d’aquest punt de vista la web és un expositor d’aquells treballs realitzats pels alumnes i es converteix en una eficaç forma de compartir i donar a conèixer la tasca dels alumnes a tot el seu entorn, a la vegada que es converteix en una poderosa motivació en la tasca de l’alumnat

• Promoure la interactivitat tant entre els alumnes del centre com amb la comunitat educativa en general: Aquest és, certament, un estadi més superior d’utilització de la web. Pot implicar, entre d’altres:

L’oferiment de serveis a l’alumnat
Material curricular complementari 
Programes pedagògics específics
Xats d’interrelació

La realitat marca que poc a poc els centres deixen d’utilitzar la web només per a donar a conèixer el centre i ja li donen una funció més difusora de les activitats dels alumnes del propi centre. Ara bé, utilitzar la web com a element interactiu entre professors i alumnes, entre els mateixos alumnes o entre alumnes d’altres centres és quelcom que pocs centres fan. Certament n’hi ha centres que tenen una visió més interactiva, però no representen una majoria. Són experiències que convé observar i que, sens dubte, marquen un camí.