Hi ha una sèrie de consideracions, supòsits o prejudicis
que dibuixen de forma intuïtiva el panorama de la situació de l'ús de les TIC. Aquests
supòsits no centren el nostre estudi, però esperem que d'aquests sigui possible extreure
dades i arguments que permetin acceptar o rebutjar la seva validesa
- Les escoles utilitzen les TIC de forma molt incipient,
centrant-se bàsicament en l'ús i el coneixement de programes informàtics i a la lliure
navegació per Internet.
- Les webs dels centres encara no aprofiten les
potencialitats comunicatives i educatives d'Internet.
- La majoria d'experiències que podem trobar són
actuacions del professorat a títol particular
- La major part del professorat encara ha d'
actualitzar els coneixements informàtics i perdre la por a les TIC.
- La integració de l'ús de les TIC a les
dinàmiques habituals d'aula no és viscuda com una prioritat als centres.
- Les àrees que més utilitzen les TIC són les de
tecnologia, llengües estrangeres i ciències experimentals.
- Habitualment els ordinadors estant agrupats en l'aula
d'informàtica, i poques vegades s'integren a les classes, responent més a un criteri
econòmic que pedagògic.
Metodologia de la recollida de dades per a
l'estudi
El plantejament
metodològic a l'hora de realitzar un estudi diacrònic sobre l'ús de les TIC per part
dels centres d'ensenyament ha de tenir un punt de partida que, actualment, podem intuir,
però que realment desconeixem.
És en funció d'aquesta
realitat que plantegem la realització d'un primer formulari que ha de possibilitar-nos
tenir una primera font de coneixement sobre com els centres d'ensenyament utilitzen les
TIC.
Però precisament degut
que la informació que necessitem té un àmbit majoritàriament qualitatiu i no
quantitatiu (mesurem opinions, fets i actituds majoritàriament), aquesta enquesta té
unes limitacions i unes acotacions que volem remarcar en els següents punts:
- L'estudi té la
voluntat de detectar i mostrar tendències al fer un
seguiment dels centres al llarg de 2 anys, però ni marca ni condiciona els ritmes
d'implementació de les TIC als centres d'ensenyament. En tot cas se n'han de decidir
constatacions i propostes respecte a les possibilitats pedagògiques d'ús de les TIC.
- L'estudi no té
intencionalitat estadística respecte al global dels 4000
centres educatius de Catalunya. Ni la mostra de 33 centres és rellevant ni la
intencionalitat de l'estudi és conèixer estadísticament la realitat a Catalunya.
L'avaluació de les respostes és bàsicament qualitativa quant als continguts i
quantitativa només en relació amb els 33 centres seleccionats.
- Els criteris de
selecció dels centres: venen donats pel posicionament del
centre davant les TIC (tant en el sentit de tenir molta experiència com tenir-ne poca).
La mostra, però, també compta amb un conjunt de centres seleccionats de forma aleatòria
per tal d'evitar realitats excessivament esbiaixades.
- L'enquesta és
canviant: Així tant les qüestions com els temes
d'interès variaran en funció de l'orientació i dels focus que es prioritzin en cada
moment de l'estudi, de tal forma que la necessitat d'obtenir una primera informació farà
que la primera enquesta tingui un caire de recollida general de dades que, en les
successives reunions, aniran necessàriament centrant-se i aprofundint cap a temes més
concrets.
- Les preguntes de
l'enquesta pretenen:
- Detectar situacions
estàtiques en un centre
- Identificar el punt de
partida sobre la situació en cada centre
- Oferir un guió per a
partir del qual l' entrevistador lliurament pugui obrir nous canals d'informació
- La utilitat d'una
resposta no prové d'una dicotomia (si/no, correcte/fals),
sinó que:
- Representa una excusa
per a aprofundir en experiències
- Ve donada pel grau de
participació del professorat
- Està en funció de
l'habilitat de l'enquestador per a generar complicitats
L'enquesta
possibilita un primer contacte amb el centre: no
representa la seva única font d'informació des del moment en què tant la documentació
del propi centre (PCC, memòries, web…) com el recull d'experiències del professorat
aportarà nova informació, difícilment detectable amb detall a partir d'una enquesta.
- L'opinió del
professorat i de l'alumnat vindrà reflectida per una
estimació no estadística, però representativa de les opinions majoritàries de la
comunitat escolar. Des d'aquest punt de vista, hem de tenir prou habilitat com per a
assegurar-nos que les opinions expressades en nom d'una majoria representin realment un
sentit general i no un prejudici o una visió molt personal de la realitat.
- El contacte
inicial amb el centre serà a través del
professor/a d'informàtica i/o del director/a. És a través d'aquestes persones que
podrem arribar a obtenir informació de la resta del claustre i dels alumnes. Així, hem
d'aconseguir que a cada centre hi hagi un animador del projecte Astrolabi que es
converteixi en l'enllaç entre l'Observatori i el centre. I que aquesta tasca d'animació
del projecte sigui presa més aviat amb compromís que no com a una rutina. Per a
aconseguir això, realment el centre ha de veure utilitat (i, a ser possible, profit) en
allò en què estan dedicant energies.
|
